Resultats de la cerca

Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de Navata i casada…

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…

Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…

Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848 No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno Escritores del Reino de Valencia , quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i…

Foix extrema els recursos del seu gran talent poètic, fortament moral, per tal d’oferir una visió allucinada i severa de la societat catalana contemporània, una actitud estoica enfront de les temptacions de la vaguetat, del fatalisme delirant del poble i de l’idealisme cec, com a refugis indignes que permeten evadir qualsevol responsabilitat civil Amb una llengua fastuosa i extraordinàriament precisa, narra el problema de les escissions de la identitat, ja no de la individual sinó de la collectiva, i s’afirma en l’esperança d’una renovació de l’esperit nacional català a través…

Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918 , conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari es distancia del concepte de llibre autònom i acabat l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en una altra…

Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i…