Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Rodolf Salazar i Navarro
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902
,
Lluís Pou i Solà
Literatura catalana
Filador i poeta.
L’any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló Quan en sortí l’any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on feu de pastor, i, poc després, s’exilià a França El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu , El Record , La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca Publicà diversos llibres de poesia Record de Manlleu 1924, Aires dels cims 1933, Aplec de Caramelles 1933, Esparses de la meva arpa 1970, Folklore nadalenc 1974 i a l’ Antologia poètica 1985,…
Hermínia Mas i Marssenyac
Literatura catalana
Poeta i narradora.
En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993, La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres 1999 i La…
Joan Baptista Pastor i Aicart
Literatura catalana
Medicina
Escriptor.
Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista…
,
Francesc Bartrina i d’Aixemús

Francesc Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán ,…
,
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…
,
Pàtria
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1888.
Desenvolupament enciclopèdic Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians El poeta hi inclou no…
Balades
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Petites visions d’una edat mitjana mítica i romàntica, amb els personatges i els ambients essencials En alguns dels poemes, s’hi ressegueix una trama amorosa en general, són petites accions en què s’oposa, de manera pessimista, la vida lliure a la natura amb la vida a la cort, o l’amistat fidel dels animals i l’egoisme de l’home o, encara, s’hi presenta el fer lliure i els valors de qui no té res, o l’abús dels de dalt A vegades, s’hi plantegen les relacions de rebuig que pateix el poeta —artista o savi— per part de la societat —el poble o el poder dominant, unes relacions que algunes vegades…
Les històries naturals
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,