Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Lluís Cutchet i Font
Literatura catalana
Poeta, historiador i publicista.
Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà “El Conceller” i viatjà per Itàlia 1859 Fou redactor d’“El Barcelonés” i El Telégrafo , impulsor de la “Revista de Cataluña”, collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’“El Fomento de la Producción Nacional” 1869 Defensà la necessitat del proteccionisme econòmic, fou fidel als valors de l’historicisme romàntic i, tot i que feu recerques a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, les…
Felip Cortiella i Ferrer
Literatura catalana
Dramaturg, poeta, narrador i assagista.
Tipògraf de professió i militant anarquista de conviccions catalanistes De formació autodidàctica, exercí una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer Fundà i dirigí La Compañía Libre de Declamación, el Centre Fraternal de Cultura i també l’Agrupació Avenir, que editava el periòdic “Avenir” 1905, i les Vetllades Avenir 1902-05, on estrenà diverses obres —sovint traduïdes per ell mateix— d’autors com Mirbeau i Hervieu i donà a conèixer Brieux, Hauptmann, Donnay i l’Ibsen més revolucionari Treballà a la impremta llibreria de L’Avenç, cosa que el posà en contacte amb el…
Jordi Arquer i Saltor
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Persona de conviccions polítiques radicals, estigué relacionat durant la dècada del 1920 amb els grups independentistes propers a Francesc Macià i amb el sector més crític del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI amb collaboracions a la revista “Lluita” El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes i el 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català Més endavant milità al Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM, fet que l’anà consolidant com a dirigent obrer Escriví el fulletó Los comunistas…
Claudi Ametlla i Coll
Literatura catalana
Assagista i periodista.
Vida i obra Després d’exercir el magisteri passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906 i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 Com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914, passà al diari “El Diluvio” 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial dirigí la revista “Iberia” 1915-18, al servei de la causa aliada Visqué i reportà la situació del front parisenc i fou corresponsal a Barcelona de l’Agència Havas Fundà l’Agència Fabra 1919, entitat que significà l’accés del món periodístic català a les notícies estrangeres…
Maur Maria Boix i Selva
Cristianisme
Literatura catalana
Nom de religió de l’escriptor i editor benedictí Joan Maria Boix i Selva.
Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció…
,
L’home que es va perdre
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal publicada el 1929.
Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d’aquí que…
Samsó
Literatura catalana
Personatge principal de La fam, de Joan Oliver.
Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…
La muntanya d’ametistes
Literatura catalana
Llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1908 i reeditat el 1933.
Desenvolupament enciclopèdic És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista “Empori” Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de…
Les formes de la vida catalana
Literatura catalana
Assaig de Josep Ferrater i Móra, publicat l’any 1944.
Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les collectivitats humanes Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia Ferrater i Móra, conscient d’aquesta…
Marcelino Menéndez y Pelayo
Literatura catalana
Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1871-73), que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875.
Vida i obra Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, i amb els professors Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals, que el feu destinatari pòstum del seu arxiu personal, com Josep M Quadrado, amb qui feu coneixença a Mallorca Valorà públicament el nou ús literari de la llengua catalana i més concretament la qualitat literària de l’obra de poetes com Verdaguer i de narradors com Oller És de destacar el seu discurs de gràcies als Jocs Florals de Barcelona del 1888…