Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És una apropiació i recreació en clau autobiogràfica i historicocollectiva del mite grec clàssic vingut de l’Orient sobre el sàtir que va desafiar el mateix Apollo Màrsias i Adila és el primer assaig de Bartra a l’hora de reconduir l’impuls èpic del s XIX en termes literaris de l’alta modernitat del s XX, seguint l’exemple d’Eliot, Pound, Akhmàtova o Saint-John Perse També és el primer d’una sèrie de llargs poemes èpics que Bartra va confegir entre el 1946 i el 1976, tots recreacions de mites clàssics o populars A partir de l’aparició de Màrsias i Adila , Bartra…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…

Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias  de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’…

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres

Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern  Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de…

La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que…

Llicenciat en dret S’inicià en el teatre costumista i evolucionà cap a un llenguatge teatral més modern És autor de Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, La Seu plena d’ous premi Ciutat de Palma 1960, Molta feina i pocs doblers 1960,  El món per un forat 1961,  Un senyor damunt un ruc 1963, que tingué un gran èxit de públic a Mallorca i a Barcelona, Escàndol a Camp de Mar 1966, premi Ciutat de Palma 1965,  Una dona és per a un rei  1975, Molta feina i pocs doblers  1981 o Tocat des boll 1981, entre d’altres També conreà la novella amb L’espectacle 1981, premi Sant Jordi 1980…

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial…

De formació autodidàctica i amb un gran coneixement de la literatura oral popular i del costumari castellonenc, començà a escriure en castellà a la Hoja Literaria  de Las Provincias Continuà publicant narracions en valencià a la premsa local, al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura  i al diari Libertad Amb aquests textos elaborà Tombatossals Contalles de la terra 1930, 1966, relat d’arrels folklòriques i caràcter miticosimbòlic —que serví de base a l’òpera de Matilde Salvador La filla del rei barbut 1943—, i De la meua garbera Contalles de Castelló de la Plana 1935, 1974, de…

Vida i obra Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre la guerra i la revolució de 1936-39 El teatre català en temps de guerra i revolució 1936-1939 1999, Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario Cataluña 1936-1939 2002, Teatre, guerra i revolució Barcelona, 1936-1939 2005, premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats 2006 i Teatre de guerra i revolució 1936-1939 Antologia de peces curtes 2005 És autor també de les biografies Margarida Xirgu Una vocació indomable 2002, Maria Àngels Anglada Passió per la memòria 2003…