Resultats de la cerca

Economista d’ofici, és autor dels poemaris Davall d’una olivera 1999, Reflexions i abstraccions-XXXIII poemes 2005, Fets i temps de la Codonyera 2005 i Vers a vers a Barcelona 2005 El 2004 presentà l’exposició Finestrons i finestretes , conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles Collabora com a articulista en català a les revistes Temps de Franja  i La Comarca  d’Alcanyís, i al Diario de Teruel

Nom de ploma de Jean-Joseph Serra i Torres Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, ha editat nombrosos reculls i ha desplegat una incansable activitat cultural a l’illa Ha fundat la revista Itaca , ha publicat l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta ha passat del lirisme més intimista a la poesia de caire patriòtic o a la reflexió amarga i existencial És autor de Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980,  Tria de poemes 1987, Mester d’…

Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el…

Fill de l’artista Antoni Tàpies  Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme calligramàtic publicà Siboc 1973 A partir de Les danses d’u 1975 ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant A Dies d’aigües 1980 mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent 1988, El sedàs de la nit 1990, Matèria dels astres 1992 i L’escrivent…

Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…

Signa com a Jean Serra Fill d’emigrats polítics, visqué la seva infantesa a Alger i anà a Eivissa d’adolescent De formació autodidàctica, edità nombrosos reculls i desplegà una incansable activitat cultural en l’àmbit illenc Ha creat les publicacions “Itaca”, i publicà l’antologia Poetes d’Eivissa 1978 i una sèrie de quaderns i obres de tipus cultural Com a poeta passà del lirisme més intimista a la poesia de caràcter patriòtic o a la reflexió amarga i existencial, i ha publicat Memòria trencada 1978, Illa 1979, Lleure i crepuscle de noces 1980, Tria de poemes 1987, Mester d’amant 1992,…

Vida i obra Exercí bàsicament com a pintor i ceramista Estigué molt vinculat al moviment noucentista i en fou un dels principals preceptistes Es formà a l’acadèmia Galí 1907-11 Eugeni d’Ors li confià la direcció plàstica de l’↑ Almanac dels Noucentistes 1911 També collaborà a La Revista Fou illustrador de publicacions periòdiques i de llibres, com ara Poemes del port de Josep Maria López-Picó 1911 o Poemes de neguit de Joaquim Folguera 1915 Formà part del grup de Les Arts i els Artistes El 1924, per temes relacionats amb el cop d’estat del 1923, fou expulsat de l’Escola Superior de Bells…

Vida i obra Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, continuà a Roma, el 1832, els estudis de dibuix i pintura iniciats a Barcelona Allí adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats Influí en la reorientació del romanticisme del seu germà Manuel ↑ Milà i Fontanals i de Pau ↑ Piferrer , sobretot una vegada establert definitivament a Barcelona, el 1841, i impulsà al llarg dels anys la preservació del patrimoni arquitectònic i artístic, un quant temps com a diputat provincial 1875-77 i com a vocal de la…

Vida i obra Fill d’Enric Jardí i Miquel, doctor en dret, collaborà a “Miramar” i a “Ariel” Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Urbanisme 1962, els assaigs Esquema d’una sociologia de l’art 1962, Un altre Laocoont Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques 1963, monografies sobre artistes com Nonell i altres assaigs 1958, Nonell 1969, Torres-Garcia 1988 i Joaquim Mir 1985, estudis monogràfics com Història d’Els Quatre Gats 1972, L’art català contemporani 1972, El cartellisme a Catalunya 1983 i Els moviments d’…

Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i al Rosselló El…