Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Iacopo da Varazze
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics
Lectura Popular
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Col·lecció literària d’autors catalans contemporanis, editada per La Ilustració Catalana i dirigida per Francesc Matheu.
Cada quadern —de 32 planes i modesta presentació— era dedicat a un autor, del qual es publicava el retrat, la biografia —redactada a vegades pel mateix autor— i una antologia de l’obra En foren publicades 364 —enquadernables en 21 volums—, que aparegueren setmanalment, des del maig del 1913 al maig del 1921 La collecció —en la qual no volgueren entrar alguns dels discrepants ortogràfics de Matheu— optà per donar un panorama literari complet, en detriment d’una selecció estètica exigent
Mario Sasot Escuer
Literatura catalana
Periodista, músic i crític literari.
Professor d’ensenyament secundari a Saragossa, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon 1995 i Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997, i de la guia didàctica El café de la Rana 1993, redactada amb motiu de la traducció al castellà d’ El cafè de la Granota de Jesús Moncada Director de la revista mensual Temps de Franja , collabora com a periodista cultural als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón
Llorenç Romeu i Tomàs
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Doctor en arts i medicina Escriví un Desengaño del abuso de la sangría y purga 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges També escriví un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc Martorell i de Luna , dins del qual hi ha inclòs el Discurso probando que la célebre Iberia de los cartagineses fue Tortosa, de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”
,
Llibre de contemplació
Literatura catalana
Cristianisme
Obra enciclopèdica i mística de Ramon Llull, coneguda també com a Llibre de contemplació en Déu.
Estructurada en diverses divisions de caràcter simbòlic cinc llibres, com les cinc nafres de Crist, etc, comprèn capítols de caràcter filosòfic, científic i autobiogràfic basats en l’experiència vital de l’autor, la Bíblia, el Cant de la Sibilla , les filosofies grega i aràbiga, l’escolàstica i els pares de l’Església La seva finalitat és de lliurar-se a la contemplació de Déu i de la seva obra, lloar-lo i aconseguir-ne la glòria i la benedicció Tot i que és una de les primeres produccions de Llull 1272, palesa una gran maduresa i una prosa perfecta Redactada inicialment en àrab…
,
Miquel Gayà i Sitjar
Literatura catalana
Escriptor.
Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina L’atzur illuminat 1944, Breviari d’amor 1946, Ruta dels cims 1951, Poema de l’Ave Maria 1953 i Miratges del record 1975 Collaborador assidu de la revista Lluch , el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc , redactada totalment en català en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972 És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà 1960, i edità una…
Crònica d’Espanya
Literatura catalana
Primera traducció anònima al català de l’epítom llatí Status Yspaniae a principio usque nunc (1268) de la Historia gothica o Historia de rebus Hispaniae (1243), de Roderic Ximénez de Rada, arquebisbe de Toledo (1170/80-1247).
Desenvolupament enciclopèdic Es conserva intercalada en una crònica universal francesa ms esp 13 de la Bibliothèque Nationale de París Atribuïda temps enrere a Pere ↑ Ribera de Perpinyà , hom ha demostrat que aquesta autoria és injustificada i que l’obra fou redactada cap a l’any 1268 per un autor anònim, qui en continuà la redacció amb el regnat de Jaume I fins a la conquesta de Múrcia l’any 1266, canviant-hi la ideologia del model en mostrar-se a favor de la independència de l’Església tarraconense respecte de la seu toledana Les interpolacions procedeixen de la Historia…
Ferran Patxot i Ferrer
Literatura catalana
Autor teatral, narrador i historiador en llengua castellana.
Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques El…
Llibre de feits d’armes de Catalunya
Literatura catalana
Crònica apòcrifa redactada per Joan Gaspar Roig i Gelpí (segle XVII) i atribuïda a Bernat Boades (segle XV).
Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves Escrita…
Francesc de Moner i de Barutell
Literatura catalana
Escriptor.
Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en…
,