Resultats de la cerca

Escriví obres inspirades en fets històrics del seu temps, la majoria inèdites, de clara intencionalitat política i de defensa aferrissada del republicanisme, fins al punt que en més d’una obra posa Déu clarament al seu costat, alhora que s’esplaia en un anticlericalisme primari Destaquen Viva el poble soberà , estrenada el 1868 al Liceu barceloní, La ronda d’en Tarrés 1871, L’hèroe de Martorell, o El Noi de les Barraquetes 1872, que té una segona part del mateix any, Qui trenca, paga 1872 i Canvi d’estat 1880 Hom li atribueix, també, la peça dramàtica Los hèroes de Puigcerdà 1873

Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’…

De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista dirigí La Campanilla  1864, El Juez de Paz  1869-72 i El Violón  1879-80 i fou collaborador de diversos periòdics, com El Cascabel ,  Las Noticias , etc Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva…

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris…

Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València Vinculat al valencianisme i al republicanisme, collaborà a l’entitat València Nova 1906 i a les revistes El Cuento del Dumenche 1908 i El Cuento Valencià 1910  Fou propietari i redactor en cap d’ El Mercantil Valenciano , per la qual cosa exercí també de periodista Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta 1900, i la revista Portfolio de Valencia  1898, en collaboració amb el també popular Maximilià Thous Desterrat el 1929 per la…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs  Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions  La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el…

Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…

Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica  i La Luz  Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…

De família humil, hagué de treballar des dels dotze anys i, a través de nombroses lectures, aconseguí una formació totalment autodidàctica La seva activitat periodística, cívica i política es localitzà sobretot a la seva ciutat natal El 1879 ingressà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i s’hi involucrà a fons, iniciant-se en l’activitat periodística, com a escriptor i com a dibuixant als setmanaris manuscrits La Antorcha 1880 i La Colmena de Igualada 1880-82, òrgans de la institució, i posteriorment en El Porvenir de Igualada 1882-83, El Ateneo 1885-98 i 1904-11 i L’Ateneu 1911-34, entre…

Vida i obra Passà la infància a Sant Feliu de Guíxols, el poble dels seus pares Cursà estudis de filosofia al Collegi Tridentí de Barcelona i estudià la carrera de jurisprudència a la Universitat de Cervera 1829-34 Acabats els estudis, s’establí durant algun temps a Madrid, on exercí d’advocat Poc després retornà a Barcelona, on es casà amb Teresa de Lasarte i ingressà com a fiscal en la Intendència Militar 1835-46 Les exigències de la seva professió, però, no s’adaptaren a la seva condició d’home generós i de lletres Abandonà la professió judicial 1846 i es dedicà infatigablement al conreu…