Resultats de la cerca

Ha cursat estudis de filologia i treballa com a administrativa Collabora en les revistes Celobert i Lletres de Canvi És autora del text dramàtic Ferrabràs 1990, i de les novelles   Un mort al sindicat 1999, en el gènere negre, 2001,   Les ratlles de la vida  2010, premi Andròmina de Narrativa i El temps de cada cosa 2015, premi El Lector de l'Odissea En el gènere juvenil és autora dels relats Van ploure estrelles 2001, El quadern d'Àngela 2009, En les mars perdudes 2012, premi Ciutat d'Alzira 2011 i El ciutadà perfecte 2015 És també autora del volum Costums i tradicions 2008, dins del…

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…

Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català,   publicats anònimament o amb les seves inicials BE, JE, E entre el 1794 i el 1802, en el Correo de Valencia i, principalment, en el Diario de València En la seva producció es combina la pràctica popularista de colloquis i romanços amb la composició de peces cultes d’una significativa ambició literària Entre aquestes destaquen les cançons reials  L’Àngel de l’Apocalipsi, apòstol d’Europa, honor d’Espanya i glòria de València  1798, dedicada a sant Vicent Ferrer, en silves i…

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…

Vida i obra Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia Publicà Arte de sastrería 1836 i dirigí i fou fundador del periòdic El agente de los Sastres 1846 i el Diario de Villanueva Amic de Marià Cubí, fou un dels seus més destacats…

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

Vida Net de Guillem Ramon Català de Valleriola , ocupà diversos càrrecs al Regne de València veedor general de la costa marítima del Regne de València, ambaixador, representant de l’estament militar Fou cavaller de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1605 Les seves inquietuds literàries el portaren a fundar, el 1591, a casa seva, l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i a la qual pertanyien els lletraferits Gaspar Aguilar, Guillem de Castro, el cronista Escolano, Andreu Rei d’Artieda i Francesc Agustí Tàrrega, entre d’altres Els seus integrants usaren sempre pseudònims…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial…