Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…

Vida i obra Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribuïa la traducció al català de les …

Vida i obra El 1586 era capità, i participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Tenia un bon coneixement de la literatura clàssica, la italiana i la contemporània La seva vida itinerant potser explica la seva desconnexió del món humanístic valencià No fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns, però va participar amb un poema en castellà a la justa poètica en honor a sant Vicent 1600 A Madrid imprimí el seu famós poema èpic El Monserrate 1587 i 1 588, escrit en octaves reials i en vint cants, sobre la fundació llegendària del monestir de Montserrat A Milà en redactà i publicà…

Escriví La rani-ratiguerra 1790, Versos a los terremotos de Orán, Égloga a la muerte de la duquesa de Frías, la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el “Diario de Valencia” publiqués 1791-95 les Trobes de Jaume Febrer

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el “Diario de Valencia” publiqués les↑ Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Durant la Revolució Francesa es retirà a Codalet Conflent i després es refugià a Sant Cugat del Vallès A Cuixà traduí al català les tragèdies de Racine Esther publicada el 1792 a Tuïr per Guillem Agel, que organitzava un cicle de representacions a benefici de la construcció de l’església i Athalie 1774, publicada el 1912 i el Polyeucte de Corneille Hom li atribueix també Sant Joan en lo desert i Baptisme de Sant Joan

Era jesuïta 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia ambdues del 1793, entre d’altres Com a poeta, escriví versos circumstancials, en llatí Carmina , 1790 i castellà

Doctor en filosofia i lletres Fou mestre de català i collaborador assidu de la premsa valenciana El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea de l’Associació de Mestres Valencians Com a novellista publicà Juan Lorenzo 1953, premi València de literatura 1952, i Delers de jovença Tragèdies fernandines premi Joan Senent 1961 També conreà l’assaig cultural a Històries del País Valencià 1938, Història de Lo Rat Penat 1959 i València i els valencians 1967 És autor de la conferència La llengua materna 1957 i de…

De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i fou exiliat a Itàlia el 1767 No havent rebut ordes majors, un cop dissolt el seu orde passà de Ferrara a Venècia, on es casà Residí els darrers anys a Nàpols Mediocre versificador en les Odas de Filópatro 1779 i altres, és més conegut com a prosista per la rousseauniana novella pedagògica Eusebio 1788, prohibida per la inquisició espanyola el 1799 però sovint reeditada, per la novella pastoral Mirtilo o los pastores trashumantes 1795 i per les Frioleras eruditas y curiosas 1802, 1850, 1944 Traduí al castellà Fingal y Temora del…

Vida i obra Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther Perpinyà 1792 i Atalia datada el 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte Perpinyà 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita…