Resultats de la cerca
Es mostren 1087 resultats
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
deshidrasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims de la classe de les hidrolases.
Hom les anomena també deshidratases
descarboxilasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que alliberen diòxid de carboni dels àcids dicarboxílics.
Són anomenats també carboxiliases Les descarboxilases dels α -cetoàcids , com la α -carboxilasa , necessiten pirofosfat de tiamina com a coenzim Les descarboxilases d’aminoàcids són molt repartides entre els ésses vius, especialment en els bacteris, i són enzims molt específics Intervenen en el metabolisme dels aminoàcids, els quals descarboxilen, i donen lloc a la formació d’uns altres aminoàcids L-lisina, L-alanina o d’amines putrescina, histamina, àcid γ-aminobutíric i poliamines que participen en importants processos fisiològics El fosfat de piridoxal és el coenzim de les descarboxilases…
flavoproteïna
Bioquímica
Qualsevol dels enzims d’oxidoreducció ( oxidoreductasa
) que contenen un grup prostètic derivat de la riboflavina.
Algunes flavoproteïnes contenen el 5´-fosfat de riboflavina FMN, però la majoria contenen el dinucleòtid de flavina-adenina FAD Entre les flavoproteïnes que oxiden directament els metabòlits n'hi ha algunes que —com la L-aminoàcid oxidasa dels teixits animals— poden transferir electrons directament a l’oxigen molecular unes altres, com les flavinadeshidrogenases , trobades als mitocondris, transfereixen electrons des dels metabòlits als citocroms o a un portador intermediari
flavonoide
Bioquímica
Nom genèric dels composts fenòlics produïts normalment per les plantes, amb un esquelet característic constituït per dos anells de benzè units per una cadena de tres carbonis; l’estructura d’aquesta porció és l’emprada per a la seva classificació.
Els flavonoides i llurs glicòsids corresponents són àmpliament distribuïts en els vacúols vegetals com a pigments hidrosolubles, com és el cas dels antocians , que poden ésser de color blau, roig o porprat les aurones i les calcones , de color groc les flavones i els flavonols i llurs glicòsids, de color groc pàllid o ivori les catequines , les leucoantocianidines i les isoflavones són incolores
flavina
Bioquímica
Nom genèric del pigments groguencs de natura nucleotídica, la base nitrogenada dels quals és normalment la isoal·loxazina.
Presenten una fluorescència groc-verdosa, i es troben en molts teixits d’animals superiors i de plantes, com la riboflavina Formen també complexos amb proteïnes en què les flavines fan de grup prostètic, com el FAD i el FMN
fitol
Bioquímica
Alcohol al·lílic, de fórmula C2 0H3 9OH, format per quatre grups d’isoprè; és present a la clorofil·la i a les vitamines E i K1
.
fitohormona
Bioquímica
Botànica
Substància que controla el desenvolupament dels vegetals.
Les fitohormones són sintetitzades en un lloc del vegetal i es traslladen en un altre, on actuen en una petitíssima quantitat Els nivells d’una fitohormona determinada o d’un conjunt de fitohormones en la planta fa que s’hi desencadeni un procés determinat germinació de la llavor, floració, fructificació, abscisió de fulles i fruits, etc Els estudis sobre la química i l’activitat biològica de les fitohormones naturals permeten de distingir-hi dos grans grups les promotores del desenvolupament auxines, citoquinines i gibberellines i les inhibidores o retardants del creixement àcid abscísic i…
àcid fitínic
Bioquímica
Èster hexafosfòric de l’inositol.
Ocorre abundantment en els teixits de sosteniment dels vegetals, especialment dels cereals En els intestins, l’àcid fitínic ingerit dóna lloc a la fitina, que és molt insoluble a pH superior a 3, amb la consegüent disminució de l’absorció dels ions Ca + + i Mg + + per la mucosa intestinal Aquest efecte d’anticalcificació és inhibit per la vitamina D