Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
cicle del nitrogen

Cicle del nitrogen
© Josep Lluís Ferrer
Bioquímica
Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
La conversió del nitrogen atmosfèric en amoníac deixa aquest element disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals aquest procés condiciona la productivitat biològica de les zones fèrtils de l’escorça terrestre i és un element important per a corregir el dèficit proteic en l’alimentació i també el problema de la fam Altres etapes del cicle són la nitrificació conversió de l’amoníac del sòl en nitrits i nitrats, l’amonificació retorn del nitrogen al sòl en forma d’amoníac després de la descomposició de la matèria orgànica i la…
amidasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços amídics.
L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la…
glutamina
Bioquímica
Aminoàcid polar necessari per a la biosíntesi de les purines.
La seva síntesi s’esdevé al’organisme segons l’equació En el metabolisme, la glutamina actua com a donadora de grups NH 2 , i és, a més, una forma de transport d’amoníac
quimiòtrof
Bioquímica
Ésser les cèl·lules del qual obtenen energia de reaccions d’oxidoreducció.
Segons els reductors utilitzats, poden ésser subdividits en quimioorganòtrofs , quan aquells són molècules orgàniques com ara la glucosa i quimiolitòtrofs , quan aquells són composts inorgànics simples com ara l’hidrogen, el sulfur d’hidrogen, l’amoníac o el sofre
base pirimidínica
Bioquímica
Substància de caràcter bàsic, derivada de la pirimidina i que forma part dels àcids nucleics.
En són exemples l'uracil, la timina, la citosina i la tiamina Les pirimidines es biosintetitzen a partir de l’àcid aspàrtic i a través de l’àcid oròtic Llur catabolisme acaba donant urea i amoníac en la majoria d’espècies animals
valina
Bioquímica
Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L(+).
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició
Aleksandr Ivanovič Oparin
Bioquímica
Bioquímic rus.
Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977
àcid aspàrtic
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en els processos del metabolisme intermediari com a precursor important de composts nitrogenats i donador de grups amina.
La forma dextrogira L+-àcid aspàrtic és la més comuna i es fon a 270-271°C És especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de bleda-rave Hom l’obté de la hidròlisi de les proteïnes i a partir de l’amoníac i de l’àcid fumàric És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
nitrogenasa
Bioquímica
Enzim constituït per dues proteïnes distintes, cap de les quals no és activa per si mateixa.
Una d’aquestes proteïnes és una grossa molècula tetràmera, que conté Mo i Fe i és anomenada proteïna Mo Fe l’altra és un dímer més petit, que conté només el Fe i la funció sulfur làbil, i és anomenada proteïna Fe El 1960 un grup del laboratori Du Pont de Nemours obtingué preparacions impures de nitrogenasa a partir de bacteris Clostridium pasteurianum , fixadors de nitrogen La nitrogenasa redueix el triple enllaç de la molècula de nitrogen en amoníac semblantment, altres molècules amb triple enllaç també poden ésser reduïdes per l’enzim