Resultats de la cerca

Aquesta vitamina té un paper clau en el funcionament normal del sistema nerviós central i perifèric, en la formació de les cèllules sanguínies, en la regulació de la síntesi d’ADN i també en la síntesi d’alguns àcids grassos La biosíntesi d’aquesta vitamina tan complexa únicament pot ésser portada a terme per determinats microorganismes, de manera que els humans l’hem d’aportar a l’organisme a través de l’alimentació La vitamina B 12 només es troba en la seva forma bioactiva en aliments d’origen animal, per la qual cosa els vegetarians que no prenguin suficient quantitat d’ous o…

Es doctorà en química a la Universitat de Yale el 1940 La seva carrera professional s’inicià al món empresarial, on treballà fins el 1967, quan obtingué una plaça de professor de ciències aplicades i química a Yale Des de la seva jubilació, l’any 1987, fou professor emèrit en aquesta universitat i posteriorment fou professor d’investigació a la Virginia Commonwealth University, a Richmond Virgínia El 1988 desenvolupà la tècnica d’ionització per electroesprai ESI, Electrospray Ionization, que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’…

És un sòlid cristallí que es fon a 160°C, soluble en l’aigua i l’alcohol Hom l’obté principalment de fonts naturals Sintèticament pot ésser preparat a partir de la isoquinoleïna i és comercialitzat en forma d’hidroclorur La piridoxina té una gran importància en el metabolisme dels aminoàcids, particularment del triptòfan, i és relacionada amb el dels greixos És un nutrient indispensable per a totes les espècies animals És anomenada també adermina i, sovint, vitamina B 6 Té la fórmula

És un factor essencial del creixement i un antineurític, i la seva manca ocasiona el beri-beri en l’home És àmpliament difós en la natura i ocorre en la pellofa de l’arròs, en el llevat i en els ous, i hom el troba en les cèllules vives en forma de pirofosfat Es presenta com una sal cristallina soluble en aigua i poc soluble en els solvents orgànics, que es fon a 234°C És una vitamina termolàbil que hom obté de les seves fonts naturals Intervé, en forma de coenzim, en el metabolisme dels hidrats de carboni, especialment en la descarboxilació dels α-cetoàcids És emprat en medicina com a…

Essencial per al creixement, la seva manca ocasiona una síndrome similar a la pellagra És molt difosa a la natura i ocorre en el llevat, plantes verdes, llet, carn, etc, tant en forma lliure com de fosfat FMN o unida a determinades proteïnes flavoproteïna Es presenta en forma de pólvores grogues, de gust amarg, òpticament actives, α 2 5 D de -112 a -122 en NaOH, lleugerament solubles en alcohol i en l’aigua És una vitamina termoestable que es fon a 280°C, amb descomposició, però és molt sensible a la llum, especialment en medi bàsic En solució, la riboflavina presenta una fluorescència groga…

És el grup prostètic de molts enzims d’oxidoreducció, com les flavoproteïnes La base nitrogenada del FMN és la 6,7,-dimetilisoalloxazina, que conté l’anell d’isoalloxazina susceptible d’oxidoreducció reversible, el qual fa el FMN apte per al transport d’electrons Fou aïllat per Warburg el 1932, i fou caracteritzat per Kuhn el 1935 És sintetitzat a partir de la riboflavina i l’ATP

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…

Les hidrolases són sovint extracellulars aquest és el cas dels enzims dels sucs digestius i d’altres que alliberen certs microorganismes Entre les hidrolases cal esmentar les lipases, les fosfatases, les sulfatases i les proteases

Li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1937 pels seus treballs sobre el metabolisme i pel fet d’haver estudiat, aïllat o sintetitzat diverses vitamines l’àcid ascòrbic vitamina C, la riboflavina B 2 —en collaboració amb Kuhn i Wagner-Jauregg—, la piridoxina B 6 —amb Birch—, la citrina P —amb Ruznyac— i la vitamina H Posteriorment, realitzà importants treballs de recerca sobre la fisiologia dels músculs i descobrí que l’actomiosina era la substància responsable de la contracció muscular mentre que l’ATP hi proporciona l’energia necessària