Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
àcid α-cetoglutàric
Bioquímica
Àcid dicarboxílic que intervé en el cicle de l’àcid cítric.
És produït per descarboxilació de l’àcid oxalsuccínic Intervé en els mecanismes de transaminació acceptant grups amino i donant àcid glutàmic
serotonina
Bioquímica
Amina amb activitat fortament vasodepressora que es troba en el sèrum sanguini i en les plaquetes de la medul·la òssia dels mamífers.
Prové biosintèticament del triptòfan per hidroxilació i descarboxilació enzimàtiques i pot ésser sintetitzada a partir del 5-hidroxiindole La serotonina presenta activitat allucinògena, la qual pot posar-se de manifest tant per la ingestió d’un excés del compost com per la inhibició de la monoaminooxidasa MAO, enzim que catalitza la seva transformació en àcid 5-hidroxiindoleacètic
gluconeogènesi
Bioquímica
Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi
.
El material de partida és, en primer terme, l’àcid làctic originat en el múscul i que s’aprofita en el fetge, i en segon terme els aminoàcids de les proteïnes Aquesta reversió es dóna principalment a través de la fosforilació i descarboxilació de l’oxalacetat cicle de Krebs, amb producció de fosfoenolpiruvat Per a aquest procés cal l’aportació d’ATP
arginina
Bioquímica
aminoàcid
essencial per al creixement, glucoformador, fortament bàsic (pK 1
= 2,18), constituent universal de les proteïnes, present en particular en proporcions molt elevades (fins prop del 75%) en les protamines.
La seva amida fosfòrica és el fosfagen dels músculs de certs invertebrats Els àlcalis bullents i l’arginasa el descomponen en urea i ornitina mitjançant aquesta reacció és un intermediari fonamental en la biogènesi de la urea cicle de l’ornitina Lliure o combinat amb les proteïnes dóna la reacció de Sakaguchi Per descarboxilació dóna l’agmatina La forma natural L + és obtinguda fàcilment hidrolitzant la gelatina i precipitant-la en forma de flavianat poc soluble Cristallitza en forma de dihidrat, que esdevé anhidre a 105°C Es descompon a 244°C
Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
Bioquímica
Bioquímic; fill d’August Pi i Sunyer.
Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i secretari de la Societat Catalana de Biologia 1933-34 Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i collaborà en les revistes catalanes de l’exili Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller Entre els seus treballs científics cal esmentar Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono 1932, El complex vitamínic B 1933, Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular 1934,…
tiamina
Bioquímica
Compost heterocíclic constituent del complex vitamínic B, conegut també com a vitamina B1
.
És un factor essencial del creixement i un antineurític, i la seva manca ocasiona el beri-beri en l’home És àmpliament difós en la natura i ocorre en la pellofa de l’arròs, en el llevat i en els ous, i hom el troba en les cèllules vives en forma de pirofosfat Es presenta com una sal cristallina soluble en aigua i poc soluble en els solvents orgànics, que es fon a 234°C És una vitamina termolàbil que hom obté de les seves fonts naturals Intervé, en forma de coenzim, en el metabolisme dels hidrats de carboni, especialment en la descarboxilació dels α-cetoàcids És emprat en medicina com a…
histamina
Bioquímica
Hormonoa tissular produïda per descarboxilació de la histidina.
Actua com a potent dilatador dels vasos sanguinis i dels capillars i provoca la contracció de la musculatura llisa Intervé com a element desencadenant en el xoc anafilàctic anafilaxi
coenzim
Bioquímica
Molècula orgànica petita, no proteica, relativament complexa i termoestable, necessària per a l’activitat d’un enzim, fàcilment separable d’aquest sense destruir-lo.
Es diferencia del grup prostètic de l’enzim en el fet d’aquesta possibilitat de separació sense destrucció Els coenzims, al contrari dels substrats, acostumen a ésser regenerats en fases posteriors de l’acció enzimàtica Sovint són associats a les vitamines, moltes de les quals actuen com a coenzims Actuen com a acceptadors o com a donadors d’un tipus específic d’àtom o de grup d’àtoms, que treuen d’una altra molècula o els hi posen, en una reacció catalitzada per l' holoenzim El tipus de material transferit és correntment hidrogen o radicals petits principals coenzims nom abreviatura…
acetilcoenzim A
Bioquímica
Derivat acetilat CH 3
CO-S.CoA del coenzim A
HS.CoA, en el qual el grup acetil està unit per l’àtom de sofre del 2-am inoetàtiol ...—NH—CH 2
CH 2
—S—COCH 3
formant un S—ester tiòic.
L’acetilcoenzim A és la forma biològicament activa de l’àcid acètic i és a través d’ell que el radical acetil provinent del catabolisme dels glúcids, lípids i proteïnes, passa fàcilment d’una molècula a l’altra, ja sigui per efecturar acetilacions formació, per exemple, de l’acetilcolina o de la N 4 -acetilsulfanilamida, ja sigui per a les síntesis cellulars anabolisme dels àcids grassos i dels esterols, ja sigui per oxidar-se completament i fornir energia pas a anhídrid carbònic i aigua, amb formació d' ATP en el cicle de Krebs L’acetilcoenzim A és també el precursor de l’àcid acetilacètic,…
alanina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, apolar, amb CH 3
al grup R, de símbol Ala i denominat també àcid aminopropiònic.
Intervé de manera important en el bescanvi de metabòlits entre el múscul i el fetge, és un constituent bàsic de moltes proteïnes i té una destinació catabòlica glucogènica Hom distingeix l’α-alanina i la β-alanina L’α -alanina o àcid α-aminopropiònic, de fórmula CH 3 —CHNH 2 —COOH, forma cristalls molt solubles en aigua i presenta isomeria òptica La forma dextrogira L +-alanina es descompon a 297°C i és un dels aminoàcids no essencials glucoformadors més corrents en les proteïnes, molt abundant a la fibroïna de la seda Per desaminació oxidant dóna en els teixits àcid pirúvic i es resintetitza…