Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
àcid silícic
Química
Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa
efecte Tyndall
Química
Fenomen descobert per M. Faraday l’any 1857 en analitzar les propietats òptiques de dispersions col·loidals d’or, i estudiat per J. Tyndall l’any 1869, consistent en la dispersió de la llum quan un feix de raigs lluminosos travessa un col·loide.
Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució colloidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules
antiincrustant
Química
Qualsevol dels productes afegits a les aigües dures (especialment a les aigües d’alimentació de calderes, aigües per a rentar, etc) a fi d’impedir la formació d’incrustacions.
Els antiincrustants poden ésser constituïts per un segrestant, que impedeix la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques, o bé per substàncies de natura colloidal com ara tanins o lignosulfonats, que hom empra en general acompanyats de carbonat o fosfats sòdics, les quals s’adsorbeixen sobre les sals precipitades, les mantenen en suspensió i eviten que formin dipòsits adherents En el cas de les calderes de vapor, el tractament amb antiincrustants, dit tractament intern, és aplicable només a calderes de baixa pressió i ha d’anar obligatòriament acompanyat de purgues periòdiques
goma aràbiga
Química
Exsudació gomosa produïda pel tronc i les branques de diverses espècies africanes del gènere Acacia, assecada.
Forma escates, grànuls o pólvores, de color blanc o groguenc, gairebé sense olor, i és gairebé completament soluble en aigua, amb la qual dóna un mucílag És constituïda per arabina amb petites quantitats d’impureses, tals com tanins, i amb el 13,15% d’humitat Les varietats més conegudes són la goma Kurdufān, que prové de l' A verek i és la més apreciada, i la goma Senegal, que prové de l' A senegal La goma aràbiga, dita així per l’ús que en feren els metges àrabs, és emprada, com a adhesiu, espessidor, emulsionant i estabilitzant colloidal, en les indústries tèxtil, alimentària, cosmètica,…
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat o acetat de…
carboximetilcel·lulosa
Química
Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.
L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats En solució…
tixotropia
Química
Propietat de certs sistemes col·loidals que en ésser remenats esdevenen líquids i quan s’atura l’agitació tenen la capacitat de tornar a la consistència original.
Per explicar la tixotropia han sorgit diverses teories la de la solvatació proposa que al voltant de les partícules colloidals es formen capes gruixudes de molècules d’aigua, anomenades liosferes d’aquesta forma les partícules colloidals esdevenen tan grans que perden llibertat de moviment i el sistema es converteix en un gel Hom creu que en remenar el sistema colloidal, les liosferes es distribueixen parcialment i aquell esdevé líquid La teoria de la coagulació orientada suposa que les partícules colloidals que formen un sistema tixotròpic són anisòtropes o anisomètriques, o les dues coses…
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions…