Resultats de la cerca

El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers

És un líquid incolor, viscós, que es rancifica per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua, que bull a 226°C És òpticament actiu α 2 2 D = +505, té una densitat de 0,9450 i un índex de refracció d’1,4716 Hom l’obté per saponificació de l’oli de ricí, i és emprat en la manufactura de sabons, en acabats tèxtils, preparació de ricinoleats i com a font d’àcid sebàcic i heptanal

En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica

Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són idèntiques Tanmateix…

Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte de quiralitat,…

És un líquid que bull a 195°C, soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics Les seves sals, especialment sulfat, tannat i valerat, són emprades en medicina com a antihelmíntic És anomenada també punicina

Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica , introduïda per…

Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering…

És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…