Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
teoria de Stern
Química
La més completa de les teories de la doble capa elèctrica, enunciada per O. Stern l’any 1924 i que combina el concepte de doble capa rígida de Helmholtz amb el de la capa difusa de Gouy i Chapman.
La teoria de Stern és basada en la suposició que la distribució d’ions ha d’ésser fortament influïda per les forces existents entre aquests ions i la superfície que hom considera i, atesa la ràpida disminució amb la distància d’aquestes forces, prediu la formació d’una monocapa d’ions fortament adherida a la superfície considerada, així com l’existència d’una capa difusa D’aquesta manera, el potencial total general a la interfase ψ o , pot ésser expressat per ψ o = ψ r + ψ d , essent ψ r la caiguda de potencial de la capa rígida i ψ d la de la capa difusa
reacció de Stephen
Química
Procediment sintètic, introduït l’any 1925, per a la preparació d’aldehids aromàtics i alifàtics mitjançant la reducció dels corresponents nitrils amb l’ió Sn2+ en medi clorhídric, i posterior hidròlisi de l’aldimina intermèdia.
Segueix amb l’esquema Transcorre generalment amb bons rendiments, però és afectada per la presència de substituents voluminosos pròxims al grup nitril
extractor de Soxhlet

Extractor de Soxhlet
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Aparell per a l’extracció contínua d’un sòlid per un solvent calent.
Consisteix en un dipòsit de vidre, dotat d’un sistema de sifó per al buidatge automàtic i un braç lateral per a la circulació dels vapors provinents d’un matràs bullidor acoblat a la part inferior de l’aparell, a l’interior del qual hom colloca un cartutx de paper porós que conté el sòlid del qual hom vol extreure la substància sòlida, de tal manera que el líquid condensat en un refrigerant acoblat a la part superior hi degoti
reacció de Sommelet
Química
Reacció introduïda l’any 1913 que permet la síntesi d’aldehids aromàtics mitjançant la conversió d’un halogenur primari en una sal d’amoni i posterior hidròlisi àcida.
L’amina més generalment emprada és l’hexametilentetramina
mètode de Van Slyke
Química
Procediment emprat per a analitzar quantitativament els grups amino (-NH2) d’una molècula, especialment utilitzat en la determinació d’aminoàcids.
Consisteix a fer reaccionar una quantitat coneguda de l’aminoàcid amb àcid nitrós HNO 2 , el qual fet condueix a la formació d’una molècula de nitrogen N 2 per cada grup amino present en la molècula, d’acord amb la fórmula El nitrogen desprès és mesurat fent servir una bureta de gasos especialment dissenyada
orbitals de Slater
Química
Orbitals aproximats introduïts per J.C. Slater, que permeten de disposar de funcions analítiques dels orbitals atòmics d’àtoms no hidrogenoides.
Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c , definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S , la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n , i és del tipus R n ρ = N ρ n-1 e -cp/n , on N és una constant de normalització i ρ = r/a 0 Els orbitals de Slater són emprats en…
síntesi de Skraup
Química
Procediment sintètic introduït l’any 1880, que permet la preparació de la quinolina i dels seus derivats substituïts en l’anell carbocíclic.
Hom la duu a terme escalfant una mescla d’anilina, o de qualsevol amina aromàtica primària que tingui hidrogen en posició orto, amb nitrobenzè, glicerol i àcid sulfúric Transcorre amb formació d’acroleïna, formació d’una de les bases de Schiff, ciclació amb deshidratació i posterior aromatització Generalment té bons rendiments
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la probabilitat de trobar-la en un cert estat En les…
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’…
reacció de Schotten-Baumann
Química
Procediment simple i ràpid per a l’acilació d’alcohols i amines amb formació d’èsters i amides.
Hom la realitza agitant una mescla de l’alcohol i l’amina amb una base aquosa freda i un excés d’un halogenur d’acil, i transcorre d’acord amb l’esquema següent