Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
arè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs aromàtics que contenen un o diversos cicles benzènics no condensats entre ells.
desoxidar
Química
Tecnologia
Eliminar l’oxigen, generalment en forma d’òxid, dels productes que el contenen, especialment dels metalls.
En el cas de productes no metàllics, si l’operació és per procediments químics, hom parla de reduir
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
sistema hoste-convidat
Química
Sistema molecular basat en la capacitat d’una molècula per acollir-ne una altra.
Aquest sistema pot ésser utilitzat en síntesi i en catàlisi Les molècules hostes també són anomenades receptors sintètics i imiten el mecanisme dels enzims C Pedersen, D Cram i JM Lehn han treballat en aquest camp Pedersen ha desenvolupat els èters corona MF Hawthorne, X Yang i CB Knobler sintetitzaren el 1991 el 12-mercurocarborand-4, capaç de captar ions clorur es tracta d’una macromolècula rígida amb quatre àtoms de mercuri MT Reetz, CM Niemeyer i K Harms han sintetitzat una nova classe d’hostes que contenen bor i que poden captar cations i anions El catió s’uneix a un èter…
polarimetria
Química
Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa (activitat òptica), generalment en dissolució.
El valor de l’angle de rotació depèn de la natura de l’espècie òpticament activa, de la longitud d’ona de la llum emprada i de la llargada de líquid que travessen els raigs D’acord amb el signe de la rotació, les substàncies són classificades en dextrogires i levogires Hom efectua les mesures polarimètriques mitjançant el polarímetre La polarimetria, que troba una gran aplicació en la indústria dels sucres, és emprada com a mètode de control de qualitat en els diversos estadis del procés de refinatge i en la determinació de sucres en els productes que els contenen sacarimetria…
cos compost
Química
Substància formada per àtoms o ions de dos o més elements químics diferents (molècula).
Un compost es diferencia d’una mescla sobretot perquè és constituït en una proporció definida dels seus elements compost daltònid i també, a més, perquè els elements no poden ésser separats per mitjans físics, perquè posseeix propietats característiques diferents de les dels seus elements i perquè la seva formació de descomposició comporta un efecte calorífic considerable Hom classifica genèricament els composts en orgànics o composts de carboni i hidrogen, amb altres elements o sense, i en inorgànics , que no contenen carboni excepte òxids de carboni, carbonats, carburs, etc…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…
litínic | litínica
Química
Dit de les substàncies o composts que contenen liti i produeixen litina en ésser dissolts en aigua.
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca, sandàraca i…
accelerant de vulcanització
Química
Substància que accelera la vulcanització del cautxú (natural o sintètic), o que permet de vulcanitzar-lo a més baixa temperatura, cosa que redueix el temps i el cost de la fabricació i millora el producte final.
Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina