Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Andreas Libau
Química
Alquimista, considerat com un precursor dels fundadors de la química moderna.
Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna
osmometria
Química
Determinació del pes molecular (M) de substàncies mitjançant la mesura de la pressió osmòtica (Π) de dissolucions que les contenen.
Hom opera amb dissolucions diluïdes, les quals compleixen l’equació de Van't Hoff, és a dir, M = ω RT /Π V , ω essent el pes de substància dissolta, R la constant dels gasos, T la temperatura i V el volum de la dissolució El mètode és aplicable tant en medis aquosos com orgànics i proporciona més bons resultats per a composts de pes molecular elevat
agent solubilitzant
Química
Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat (solubilització).
En general, els agents solubilitzants actuen mitjançant la formació de micelles Així, mentre que el laurat potàssic solubilitza hidrocarburs en l’aigua, el dinonilnaftalensulfonat de zinc solubilitza aigua en hidrocarburs en tots dos casos opera el mateix mecanisme, amb l’única diferència de l’orientació del grup polar de l’agent solubilitzant cap a l’exterior o l’interior, respectivament, de la micella Des d’un punt de vista químic, els agents solubilitzants són sals metàlliques d’àcids orgànics de pes molecular elevat D’altra banda, hi ha agents solubilitzants no iònics, entre els quals cal…
enllaç de retrodonació
Química
Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres, com ara el monòxid de carboni o una olefina.
En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π, opera un…
acetal
Química
Qualsevol dels gem-
dièters, composts que resulten de la condensació dels aldehids o cetones amb alcohols en presència de catalitzadors àcids:
Hom no obté, generalment, els acetals derivats de les cetones anomenats, abans, cetals per condensació directa, excepte quan són utilitzats poliols, els quals donen acetals heterocíclics Quan la reacció directa falla, els acetals poden ésser obtinguts a partir d’aldehids o cetones i d’èsters ortofòrmics Els que deriven de l’acetaldehid són fabricats industrialment per addició catalítica d’un alcohol sobre l’acetilè o un èter vinílic Hom obté, en aquest darrer cas, acetals mixts els quals resulten també del bescanvi entre un acetal i un alcohol Els acetals són estables en medi alcalí i…
estronci
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup II A de la taula periòdica entre el calci i el bari, de valència +2.
El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana l’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per HDavy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…
Repsol
![](/sites/default/files/media/FOTO2/repsol.jpg)
Seu de la companyia Repsol a Madrid des del 2012
© Repsol
Química
Companyia petroliera, química i de gas creada el 1987 i que inclou totes les societats vinculades a l’antic Instituto Nacional de Hidrocarburos (llevat d’ENAGAS).
Privatitzada en 1989-97, porta a terme activitats d’exploració, producció, transport i refinament de petrolis, a més de la fabricació, distribució i comercialització de derivats del petroli i del gas natural És la primera companyia espanyola en volum de vendes i una de les 250 més grans del món, amb uns beneficis nets de més de 2000 milions d’euros i una plantilla propera als 25000 empleats 2012 Opera en una trentena de països En foren els primers accionistes el BBVA, la companyia petroliera mexicana Pemex i les antigues Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Caixa d’Estalvis de…
crom
![](/sites/default/files/media/FOTO/crom.jpg)
Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s
i p
de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n'…
reacció
![](/sites/default/files/media/FOTO/reacció.jpg)
Diagrames entàlpics de dues reaccions directes, una d’exotèrmica (a dalt) i una d’endotèrmica (a baix): l’energia de reacció, mesurada per la variació de l’entalpia ∆H, és negativa en el primer cas i positiva en el segon
© Fototeca.cat
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.
Són excloses d’aquesta definició aquelles transformacions nuclears en les quals un element es converteix en un altre reacció nuclear Des del punt de vista del nombre de passos implicats, les reaccions són classificades en elementals, quan transcorren en un sol pas, i complexes En un sentit microscòpic, la reacció elemental és un procés químicament irreduïble, en el qual ocorre un canvi concertat, mitjançant el qual es passa directament d’un estat estacionari a un altre, sense la intervenció de cap intermedi D’altra banda, les reaccions complexes poden sempre descompondre's en una successió de…
refineria
![](/sites/default/files/media/FOTO/REFINERIA.jpg)
Representació esquemàtica i simplificada d’una refineria on figuren les unitats de: fraccionament, gasos, hidrorefinatge, reforming i cracking catalític
© Fototeca.cat
Química
Conjunt d’instal·lacions industrials en les quals hom transforma el petroli brut en productes acabats, tals com els carburants, els combustibles, els lubrificants, els gasos liqüefactes, els asfalts, etc.
En general hom projecta les refineries per al proveïment del mercat energètic darrerament, però, el desenvolupament de la petroquímica ha fet concebre un nou tipus de refineria, la refineria petroquímica, en la qual el petroli brut és transformat totalment en productes intermedis emprats com a primeres matèries de síntesi La senzillesa o la complexitat de les installacions d’una refineria depenen de la diversitat i del grau d’especificació dels productes que ha de subministrar, com també de la variabilitat o de la constància de les característiques del petroli brut que hom ha de tractar…