Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
màquina extrusora
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la…
placa calefactora
Química
Calefactor consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques o per gas.
És emprada per a escalfar atuells, en substitució del bec de Bunsen, especialment quan contenen dissolvents inflamables
reixeta
Química
Tela metàl·lica quadrada, al centre de la qual hi ha sovint una placa circular d’amiant.
És emprada, sostinguda per un trespeus o un cèrcol, com a suport de recipients que hom ha d’escalfar perquè actuï a la manera d’un bany d’aire i eviti que la flama del bec toqui directament el recipient
flama
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec…
Robert Wilhelm Bunsen
Química
Químic alemany.
Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert Kirchhoff, a…
bureta
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux…
liti
Química
Element químic, d’un color blanc d’argent, pertanyent al grup I A o dels metalls alcalins, descobert el 1817 per J.A. Arfvedson.
Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017i7,018, respectivament Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dóna un nitrur esponjós, Li 3 N, emprat en anàlisi química Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del bec…
proveta
Química
Vas cilíndric, de forma tubular, amb peu i proveït de bec, generalment graduat.
És emprat per a mesurar, transvasar o recollir líquids
assaig pirognòstic
Química
Denominació de diversos tipus d’assaig, efectuats per assaigs per via seca, en els quals hom estudia propietats d’anions i cations desenvolupades per la calor en presència d’un reactiu o suport adequat.
Per a portar-los a terme, hom empra habitualment la flama d’un bec de Bunsen Els assaigs més corrents són els efectuats sobre carbó vegetal, fil de platí, fil de coure, els diversos tipus d’assaig a la perla i els efectuats en tub d’assaig tancat o obert Els assaigs sobre carbó vegetal tenen lloc collocant una mostra de la substància problema, mesclada o no amb carbonat sòdic anhidre, en una cavitat del carbó vegetal i escalfant amb una flama oxidant o reductora Hom obté informació de la mostra a través dels processos de deflagració, decrepitació, formació de botons metàllics i…
espermaceti
Farmàcia
Química
Cosmètica
Substància cèria extreta dels greixos continguts en les cavitats pericranials i dorsal dels cetacis fisetèrids (catxalot) i zífids (balena amb bec).
És constituït per una mescla de palmitat de cetil, de notable quantitat d’alcohol cetílic lliure, d’èsters de l’àcid làuric i esteàric, d’àcid mirístic i d’èsters d’alcohols de cadena llarga Es presenta en forma de masses untuoses blanques que es fonen entre 42° i 50°C És emprat com a base per a ungüents en la fabricació de sabó, cosmètics i com a emollient