Resultats de la cerca

Pólvora groguenca, amorfa, que equival a 7-8 vegades el seu pes de clara fresca Dóna solucions aquoses que es coagulen a 60-70°C S'obté diluint la clara amb aigua, batent, filtrant i evaporant Hom la fabrica en dues qualitats, tècnica i comestible És emprada en la clarificació de sucre i de vins, en les indústries alimentària, fotogràfica i d’adhesius i per a l’acabat de les pells preparació d’aprests que permeten d’obtenir brillantor intensa En fotografia, l’albúmina d’ou fou emprada per al positivat sobre paper —Niepce de Saint-Victor fou el primer a utilitzar-la— A la segona meitat del s…

Actualment hom ha abandonat aquesta distinció, car una mateixa substància pot existir simultàniament com a colloide o com a cristalloide, segons quines siguin les condicions del sistema Així, hom ha aconseguit de cristallitzar la clara d’ou, classificada tradicionalment com a colloide

Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov

 Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació…

Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc

Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la seva acció…

Si hom deixa un líquid tèrbol en repòs, les partícules suspeses, quan són més denses que el medi, es concentren en el fons, i hom pot retirar el líquid clar per la part superior La primera llei de Stokes defineix el moviment de la partícula en el si del fluid expressant la velocitat final de caiguda de l’esmentada partícula en funció de la seva mida, de la diferència de densitats entre el sòlid i el fluid i de la viscositat L’eficàcia d’un mètode de clarificació dependrà del valor d’aquesta velocitat Així, hom podrà clarificar un líquid per gravetat quan la velocitat sigui elevada, i recórrer…

És un gas incolor, inodor i insípid, i és l’element més lleuger del grup Fou descobert per DRutherford el 1772, i a la mateixa època, també per HCavendish i JPriestley El nitrogen natural és format pels isòtops naturals 14 N i 15 N i pels isòtops radioactius 12 N, 13 N, 16 N i 17 N En estat natural el nitrogen molecular, a la temperatura ambient, és un gas que constitueix una gran part de l’atmosfera l’aire sec en conté un 78,09% en volum En estat combinat és un dels principals constituents de les proteïnes animals i vegetals i d’un gran nombre de substàncies orgàniques El nitrat de Xile és…

Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…