Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
curi
Química
Element transurànid, no present a la natura, que pertany a la sèrie dels actínids.
El nombre atòmic és 96, i hom en coneix tretze núclids, del 238 al 250, els més estables dels quals són el 242 i el 240 El 2 4 2 Cm amb una vida mitjana de 5 mesos fou descobert i identificat per T Seaborg el 1944 en bombardejar 2 3 9 Pu amb partícules α de 32x10 6 eV, segons la reacció Aquest isòtop és emissor de partícules α, fortament energètiques 6x10 6 eV, la qual cosa en fa possible la utilització com a font d’energia L’isòtop 2 4 0 Cm és produït per reacció α, 3n del 2 3 9 Pu i és, també, emissor de partícules α, amb una vida mitjana d’un mes
aigua de conductivitat
Farmàcia
Química
Aigua de conductivitat inferior a 0,5 x 10-6 ς-1 cm-1 de puresa ja prou elevada per a les mesures electroquímiques.
L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a 18°C
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm…
amicró
Química
En les solucions col·loidals, qualsevol partícula individual dispersa invisible a l’ultramicroscopi.
Els amicrons tenen dimensions inferiors a 10 -6 cm i actuen com a nucli per a la formació de submicrons
samari
Química
Element químic, de nombre atòmic 62, descobert per Lecoq de Boisbaudran l’any 1879.
Pertany al grup IIIB de la taula periòdica i és un dels metalls de la sèrie dels lantànids Ocorre a la natura, conjuntament amb els altres lantànids, en la monazita, constituint-ne un 3% en pes La seva separació és efectuada per tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents El samari natural té un pes atòmic de 150,35 i és una mescla de 7 núclids, tres dels quals 1 4 7 Sm, 1 4 8 Sm i 1 4 9 Sm són radioactius, amb vides mitjanes molt llargues Són també coneguts nou radioisòtops artificials de l’element El metall pot ésser obtingut per reducció de l’òxid Sm 2 O 3 amb bari Té un…
desbrotador
Química
Agronomia
Substància sintètica o biològica utilitzada en agricultura que actua, en aplicar-se sobre les plantes, com a inhibidor del creixement dels brots principals o auxiliars.
Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba
nobeli
Química
Element radioactiu transurànid, de nombre atòmic 102.
Fou descobert i identificat l’any 1957 per un grup de científics de l’Argonne National Laboratory de Harwell alhora, l’institut Nobel de física d’Estocolm anuncià la identificació de l’element 102 com a resultat de les recerques fetes en aquesta institució Aquest isòtop fou obtingut per bombardeig del 244 Cm per ions 13+4 C produïts en un ciclotró, i es desintegrà per emissió de partícules alfa de 8 MeV L’isòtop té una semivida de 10 minuts
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè, però també…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina