Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
nitrat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents, molt solubles en aigua (amb absorció de calor) que es fonen a 169,6°C.
És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc
àcid pirofosfòric
Química
Oxoàcid del fòsfor, obtingut per escalfament a més de 200°C de l’àcid ortofosfòric (àcid fosfòric).
És un sòlid incolor, que es fon a 50°C en estat líquid, és fortament associat per ponts d’hidrogen, raó per la qual és un líquid molt viscós, difícil de cristallitzar, i en estat sòlid té les propietats d’un vidre De les seves quatre ionitzacions successives possibles, les dues primeres superen en extensió les corresponents de l’àcid ortofosfòric Es tracta, doncs, d’un àcid més fort que aquest darrer
àcid benzensulfònic
Química
Àcid fort, molt soluble en aigua i en alcohol, descobert el 1834 per Eilhard Mitscherlich.
La forma anhidra, difícil d’obtenir, es fon a 65-66°C, i la hidratada, C 6 H 5 SO 3 H 3 / 2 H 2 O, a 43-44°C És obtingut per sulfonació del benzè amb àcid sulfúric El producte industrial conté un 70-71% d’àcid benzensulfònic, i un 24-25% d’àcid sulfúric És emprat com a intermediari en la síntesi de fenol, de resorcinol i d’altres composts orgànics d’importància industrial
nitrosació
Química
Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup -NO; aquesta reacció és difícil, gairebé impossible d’efectuar directament.
El NO pot fixar-se sobre els metalls naixents produïts pels composts organomagnèsics, i donar, com a subproductes, derivats nitrosats orgànics Les substàncies més fàcils de nitrosar són els fenols, les amines secundàries i les imines Els agents de nitrosació més usuals són el peròxid de nitrogen dímer N 2 O 4 , l’àcid nitrós HNO 2 , els nitrits MNO 2 , els nitrits d’alquil i, sobretot, els d’amil C 5 H 1 1 -O-NO i les sals de nitrosil NOCl, NOBr El clorur de nitrosil NOCl dissolt en toluè absolut reacciona amb els composts organomagnèsics donant derivats nitrosats en el nucli C 6 H 5 -MgBr+…
dilució isotòpica
Química
Procediment analític per a la determinació quantitativa d’elements o composts presents en mescles complexes, per addició a aquestes d’una quantitat pesant d’un isòtop radioactiu (d’activitat específica A 1) de l’element a determinar, i mesura de l’activitat final A 2 d’aquest element o d’un derivat seu, aïllat de la mescla problema i purificat.
Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la bioquímica És també…
aigua destil·lada
Farmàcia
Química
Aigua de puresa elevada, obtinguda a partir de l’aigua natural per destil·lació.
La destillació elimina la major part de les substàncies dissoltes o en suspensió, però, en les condicions ordinàries, no permet d’obtenir aigua totalment pura aigua bidestillada, aigua de conductivitat, car és difícil d’evitar del tot que després de la condensació l’aigua no capti novament una part dels productes volàtils eliminats especialment diòxid de carboni i també que els vapors no arrosseguin poc o molt diminutes gotetes de líquid D’altra banda, si els materials en contacte amb el condensat no són totalment inatacables per l’aigua pura, es produeix de seguida una…
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el…
al·lo-
Química
Prefix usat algun cop per a designar l’un de dos o més isòmers (sovint geomètrics), especialment quan és difícil expressar-ne breument l’estructura o quan aquesta no fou establerta en descobrir-lo.
Molts noms trivials de composts orgànics comencen, tanmateix, per allo, sense que això impliqui cap referència a isomeria
buckur
Química
Nom donat a les sals formades a partir del buckminsterful·lerè.
L’obtenció de sals de fullerens ha de tenir en compte que aquests són, en certa manera, anàlegs tridimensionals del benzè Això queda demostrat pel fet que les distàncies C-C són menors que les existents en el ciclohexà o en el ciclopentà D’altra banda, aquests enllaços es troben deformats, per la qual cosa tenen un excés d’energia que es pot fer servir per a provocar reaccions químiques de fet, l’eliminació de les tensions de les cadenes carbonades és el motor que dirigeix la reactivitat dels fullerens Les reaccions que es poden portar a terme són de reducció, ja que resulta molt més …
tungstè
Química
Element químic, de nombre atòmic 74, pertanyent al grup VIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, i fou descobert per JJ d’Elhujar i F d’Elhujar l’any 1783 És també conegut com a wolframi És un element rar constitueix un 10 -4 % del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu, i els seus minerals més importants són la scheelita CaWO₄ i la wolframita Fe,MnWO₄ El tungstè natural és constituït per cinc isòtops naturals estables, amb masses de 180, 182, 183, 184 i 186, que determinen un pes atòmic de 183,85 En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials La preparació del metall és difícil, d’una banda perquè es troba…