Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
August Wilhelm von Hofmann
Química
Químic alemany.
Doctorat a la Universitat de Giessen, fou professor a Bonn i a Londres Aïllà l’anilina del quitrà, determinà les substitucions sobre l’anell benzènic, investigà en el camp dels alcaloides i fixà l’estructura dels colorants del trifenilmetà
John Warcup Cornforth
Química
Químic australià.
Doctorat a Oxford, estudià l’estereoquímica dels esteroides i reeixí en la síntesi del colesterol també estudià la química dels composts heterocíclics i l’enzimologia i la biosíntesi d’esteroides Compartí el premi Nobel de química del 1975 amb V Prelog
Hermann Christian von Fehling
Química
Químic alemany.
Doctorat a la Universitat de Heidelberg 1837, fou professor a la Polytechnische Schule de Stuttgart i vicepresident de la Deutsche Chemische Gesellschaft Investigà en el camp de la química industrial sobre sals taní, derivats de l’àcid benzoic, etc Descobrí l’anomenat reactiu de Fehling
Richard Robert Ernst
Química
Químic suís.
Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució
Georg Wittig
Química
Químic alemany.
Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics
Paul Delos Boyer
Química
Químic nord-americà.
Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina
Robert F. Curl
Química
Químic nord-americà.
Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996
Elias James Corey
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1948 i doctorat al MIT 1950, del 1951 al 1959 fou professor a la Universitat d’Illinois, i des del 1953 a la Universitat de Harvard Ha realitzat importants treballs de recerca en química orgànica teòrica i estructural, en síntesi orgànica i en estereoquímica S'ha destacat en la sistematització de la síntesi orgànica i ha estat distingit amb diversos premis científics, entre els quals cal destacar el premi Wolf de química 1986 i el premi Nobel 1990
Vladimir Prelog
Química
Químic bosnià, naturalitzat suís.
Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy…
Alan G. MacDiarmid
Química
Químic neozelandès, naturalitzat nord-americà.
Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament…