Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de…
estereoisòmer
Química
Dit de cadascun dels composts que presenten estereoisomeria
.
Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són…
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies…
sublimació
Física
Química
Pas de l’estat sòlid a l’estat gasós (i inversament) sense passar per l’estat líquid.
Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida gasosa s’escalfa es refreda estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix augmenta la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i que presentin…
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca…
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el solvent és…
dissolució
Química
Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dóna un sistema homogeni anomenat solució
.
Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats constituïts per…
conformació
Química
Cadascun dels arranjaments geomètrics dels àtoms d’una molècula en l’espai, que poden interconvertir-se per rotació, més o menys lliure, d’uns grups atòmics respecte als altres entorn d’un enllaç simple, pres com a eix.
El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure atropoisomeria La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida L’età H 3 C-CH 3 posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de cada metil és…
carbonil metàl·lic

Carbonils metàl·lics més importants
©
Química
Complex metàl·lic que conté monòxid de carboni com a lligand.
La major part dels metalls de transició formen carbonils metàllics en aquests els metalls presenten un estat d’oxidació molt baix, que moltes vegades és igual a zero i fins i tot en alguns casos és negatiu, estat que conferiria a l’àtom del metall una densitat electrònica excessiva si no fos que el lligand CO n'accepta una part en els orbitals vacants que posseeix l’enllaç resultant adquireix així un caràcter de doble enllaç Hi ha carbonils polinuclears, que contenen dos o més àtoms de metall, en els quals el lligand CO pot fer de pont entre aquests, unint-s’hi sempre per l’àtom de carboni,…
activitat
Química
Relació entre la fugacitat
( f
) d’una substància en un determinat estat i la seva fugacitat ( f°
) en un estat de referència arbitrari: a = f/f°
.
L’activitat a és una quantitat adimensional de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària, igual a la unitat en l’estat de referència De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT lna G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 d’on a = f De la definició de fugacitat hom dedueix aleshores que, per…