Resultats de la cerca

És un dels millors fertilitzants i el més emprat

Principalment, hom blanqueja, mitjançant procediments químics, diversos materials, com ara pasta de paper, farina, greixos, sucre, derivats del petroli, etc, i, especialment, teixits i filats, per tal d’obtenir-ne un millor aspecte final i, en alguns casos, unes millors propietats blanqueig

Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època

Tradicionalment és utilitzat com a combustible de certs tipus de vehicles dotats de motor tèrmic, principalment per a transport públic taxis, autobusos, etc Hi ha experiències del seu ús tant en motors dièsel com de cicle Otto, tot i que els millors resultats s’han obtingut amb aquesta darrera tecnologia El GLP es troba en estat gasós en condicions normals, però se subministra en estat líquid per tal de reduir la mida dels dipòsits dels vehicles que el fan servir

Pot ésser obtingut per una gran varietat de mètodes, però els més importants industrialment són els que es basen en catalitzadors de coordinació i els que empren catalitzadors alquilants Els primers condueixen a polímers cis i els segons a formes en què existeixen unions cis i trans Les propietats d’ambdós tipus difereixen en el fet que el cis presenta tendència a la cristallització i una major resistència a la tensió, mentre que el cis-trans gaudeix de millors propietats mecàniques a temperatures baixes El polibutadiè presenta algunes de les propietats del cautxú natural i és…

La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per influència…

Pólvora blanca o groguenca, de densitat 1,2-1,3, d’estructura les propietats de la qual especialment viscositat i solubilitat depenen del grau d’hidròlisi i del pes molecular És obtingut per hidròlisi àcida amb àcid sulfúric i mescla de metanol i acetat de metil com a solvent o alcalina amb metanolat de sodi en metanol anhidre Regulant les condicions de reacció hom fa variar l’índex de saponificació del producte, d’acord amb l’aplicació a què és destinat la hidròlisi no va mai més enllà del 95% dels grups acetat inicials L’alcohol polivinílic resisteix el petroli, els greixos i la major part…

Hom pot obtenir els acetals polivinílics o bé acetalitzant l’alcohol polivinílic isolat prèviament, o bé partint d’un èster polivinílic en general, l’acetat, amb hidròlisi i acetalització, successiva o simultània, però sense separació intermèdia Les resines obtingudes, en les quals s’han creat ponts entre les cadenes macromoleculars, poden, a voluntat, conservar en major o en menor proporció grups èster i grups hidroxil lliures Llurs característiques depenen de quatre factors fonamentals primer, el grau de polimerització del derivat polivinílic inicial com més elevat és aquest grau, pitjor és…

Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en molts de casos…

Doctorat en química per la Universitat de Barcelona el 1974 Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona 1986-2008 i posteriorment professor emèrit, ha estat degà de la Facultat de Química 1991-94, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona 1994-2000 i director acadèmic de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera 2002-03 Els seus temes de recerca principals són els sistemes dispersos, la hidrodinàmica de l’absorció de gasos i, en general, les operacions de transferència de matèria És collaborador de l’Agència per a la Qualitat…