Resultats de la cerca

Segons la fusió dels anells A i B esteroide , poden existir dos isòmers, anomenats 5 α en el qual l’hidrogen del carboni 5 és en el costat oposat al del metil del carboni 10 i 5 β en el qual l’hidrogen es troba del mateix costat El 5 β-pregnà, el més important de tots dos pel que fa als derivats, és un sòlid cristallí que es fon a 83,5°C, és insoluble en l’aigua i soluble en cloroform i metanol

Treballà en la separació d’isòtops i en la utilització d’aquests en la biologia El 1923 descobrí, amb DCoster, l’hafni, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de química del 1943, any en què es naturalitzà suec

El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les…

El més important d’aquests, dit +- quercitol , ocorre a la gla, de la qual hom el pot extreure per infusió amb aigua És un sòlid cristallí incolor, de sabor dolç, soluble en l’aigua i insoluble en èter, amb una rotació específica α 1 5 D = +25, que es fon a 235-237°C És emprat en medicina

En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…

El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura tridimensional Segons el…

Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i…

L’evaporació és deguda a l’agitació tèrmica de les molècules del líquid i té lloc mentre la pressió parcial d’aquest component en la fase gasosa és inferior a la pressió de saturació Un cop assolida aquesta, s’estableix un equilibri en el qual el nombre de molècules que surten del si del líquid és igual al de les molècules que passen de la fase gasosa a la líquida, i aleshores hom considera que l’evaporació ha cessat Des d’un punt de vista mecànic hom explica el fenomen de l’evaporació com la sortida de les molècules que arriben a la superfície amb la direcció adequada i amb l’…

A diferència d’altres composts salins, és soluble en acetona i en diversos alcohols, amb els quals dóna composts d’addició Hom el pot obtenir en solució per neutralització de l’àcid clorhídric amb calç o carbonat de calci, i així resulta sovint com a subproducte en diversos processos industrials, en la fabricació de sosa pel procediment Solvay i en l’aprofitament de salmorres naturals El clorur de calci en estat de fusió dissol quantitats importants de calci metàllic 9 g/100 g de CaCl 2 i esdevé un líquid de color roig que hom atribueix a la presència, no confirmada, d’un subhalur Els…