Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
tetraacetat de plom
Química
Tecnologia
Cristalls incolors o d’un lleuger color de rosa, solubles en àcid acètic calent, benzè i cloroform, que es fonen a 175°C.
És obtingut per reacció del mini Pb 3 O 4 amb àcid acètic en presència d’anhídrid acètic És emprat com a oxidant selectiu en síntesi orgànica
flotació

Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
tadalafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat en el tractament de la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu i d’acció prolongada de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del monofosfat de guanosina GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual, que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida,…
vardenafil
Farmàcia
Química
Fàrmac emprat per a la disfunció erèctil per la seva capacitat de potenciar l’acció vasodilatadora de l’òxid nítric.
És un potent inhibidor selectiu de l’enzim fosfodiesterasa tipus 5 PDE5 La inhibició de la PDE5 evita la degradació del GMP cíclic en el teixit del penis L’erecció del penis és una conseqüència del desig sexual que es transmet principalment mitjançant l’òxid nítric NO, l’oxitocina i la dopamina L’NO, que té una vida molt curta, activa la guanilat-ciclasa, que és l’enzim que forma el GMP cíclic Quan s’incrementa la concentració de GMP cíclic es dispara la cascada bioquímica que culmina amb la vasodilatació del penis Quan la PDE5 és inhibida, es relaxa el múscul en el cos cavernós…
espectrometria d’absorció atòmica
Química
Tècnica d’anàlisi química elemental quantitativa basada en la mesura de l’energia radiant absorbida per un element vaporitzat en una flama irradiada per llum estrictament monocromàtica de la longitud d’ona corresponent a la radiació de ressonància d’aquell element.
Els àtoms que romanen a la flama en llur estat normal, sense ésser excitats tèrmicament, absorbeixen els fotons de la radiació de ressonància i són duts al primer nivell excitat Com que, a la temperatura de les flames, és molt petita la fracció d’àtoms excitada tèrmicament a un estat d’energia superior en Δ E a la de l’estat normal fracció donada per l’equació de Boltzmann, f = e -ΔE/RT , R essent la constant dels gasos i T la temperatura, la tècnica d’absorció atòmica és intrínsecament més sensible que les tècniques basades en l’emissió dels àtoms excitats, com l’espectrometria d’emissió i…
complexometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi quantitativa d’ions metàl·lics per valoració amb una solució patró d’una complexona
, especialment de la sal disòdica de l’àcid etilendiaminotetraacètic (EDTA), basat en la formació de complexos estables dels ions metàl·lics amb l’agent valorant, la qual formació dóna lloc en el punt d’equivalència a una variació brusca de la concentració d’aquells ions, que pot servir de base per a la detecció del punt esmentat.
El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els…
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor i el gust de…
aigua

La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…