Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
refrigerant

Refrigerants de Liebig, de boles i de serpentí (a dalt); de Dimroth i de Dimroth de camisa (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Peça d’un muntatge de destil·lació o de reflux, en forma de tub, a l’interior del qual es condensa el vapor, i posteriorment es refreda el líquid condensat, per intercanvi de calor amb un altre fluid que circula per l’exterior dins un altre tub o camisa (refrigerant de Liebig).
Per tal d’aconseguir una major superfície de bescanvi, hom ha dissenyat diverses modificacions del tub de condensació, com és ara que tingui uns bulbs equidistants refrigerant de boles , una forma helicoidal refrigerant de serpentí , etc
síntesi de Skraup
Química
Procediment sintètic introduït l’any 1880, que permet la preparació de la quinolina i dels seus derivats substituïts en l’anell carbocíclic.
Hom la duu a terme escalfant una mescla d’anilina, o de qualsevol amina aromàtica primària que tingui hidrogen en posició orto, amb nitrobenzè, glicerol i àcid sulfúric Transcorre amb formació d’acroleïna, formació d’una de les bases de Schiff, ciclació amb deshidratació i posterior aromatització Generalment té bons rendiments
compòsit
Química
Tipus de material format per la fibra d’un compost introduït en la matriu d’un altre material.
La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç…
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui…
desbrotador
Química
Agronomia
Substància sintètica o biològica utilitzada en agricultura que actua, en aplicar-se sobre les plantes, com a inhibidor del creixement dels brots principals o auxiliars.
Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba
teoria de l’estat de transició
Química
Teoria desenvolupada per H.Eyring l’any 1935 i coneguda també com a teoria de les velocitats de reacció absolutes, per a explicar la relació entre la constant de velocitat de reacció i la temperatura.
Representa una superació de la teoria de les collisions i es basa en la suposició que, perquè la reacció tingui lloc, cal que els àtoms o les molècules reaccionants, en interaccionar, formin un complex activat, el qual pot evolucionar tant cap als reactants com cap als productes El complex activat és tractat com una entitat molecular, i és susceptible d’ésser-li definides les funcions termodinàmiques corresponents amb relació als reactants, la variació d’energia lliure de les quals a una temperatura donada, coneguda com a energia lliure d’activació, constitueix el factor que determina la…
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…
sililació
Química
Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (- Si(CH3)3).
La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran i d’una…
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…
reacció de complexació
Química
Tipus de reacció en la qual el producte és un complex de coordinació.
En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàllics àtoms centrals i altres espècies lligands que poden ésser tant iòniques com neutres L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall L’ió metàllic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre que els àtoms centrals ho fan com a àcids…