Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i cultural de…
Messina
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada el NE de l’illa, la ciutat s’aixeca en forma d’amfiteatre sobre una badia de l’estret que li dóna nom, al vessant del Peloritani, i s’estén per la plana costanera vers el S Reconstruïda després del terratrèmol del 1908, presenta un aspecte modern L’activitat del seu port, en altre temps important, es redueix ara al transport de viatgers a la península, amb la qual la uneix un servei de transbordador Seu universitària des del 1549 i arquebisbat, és centre industrial metallúrgia, indústria química i alimentària Antiga Zankle, fundada pels pirates de Cumes, passà a poder…
Pàdua
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al s IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…
Verona
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’una marca…
Brisbane
Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Queensland, Austràlia, situada en un amfiteatre natural entre el Main Range i la badia de Moreton, vora el riu Brisbane.
El clima és temperat càlid, amb una pluviositat d’uns 1 000 mm anuals És el port més gran d’Austràlia al llarg d’un riu 16 km d’installacions portuàries que exporta els productes agrícoles i miners del seu hinterland i on hi ha concentrada una gran part de la indústria del Queensland L’àrea suburbana enclou les poblacions d’Ipswich i Redcliffe És un nus de comunicacions carretera, port, ferrocarril, aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Queensland, fundada el 1909 La ciutat deu l’origen a una colònia penitenciària que el governador de Nova Galles del Sud, sir…
Rouen
Herbert Frank (cc by 2.0)
Ciutat
Capital del departament del Sena Marítim, a Normandia, França.
La geografia Situada a les vores del Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s’aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s’estenen àrees residencials recents És un dels principals ports francesos que, juntament amb l’avantport de l’Havre, serveix especialment la conca de París Centre industrial en expansió a part la tradicional indústria de cotó, sorgeixen fàbriques papereres, químiques, d’equipaments mecànics, automobilístiques i de construcció aeronàutica Les àrees industrials s’installen a les vores del Sena àrees de Le Petit Quevilly i Le…
Bordeus
© Laura Martínez Ajona
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament de la Gironda i de la regió administrativa de la Nova Aquitània, França, a la vora del riu Garona.
Gaudeix d’un clima oceànic, amb una temperatura mitjana anual de 12,9°C i una pluviositat de 1137 mm Centre industrial i comercial refineries d’oli i de sucre, indústria metallúrgica i química i refineries de petroli i drassanes El port, el sisè de França, a l’estuari de la Garona, importa carbó, fosfats, fusta tropical i del nord, cacauets, oli i sucre, i exporta vins i productes manufacturats Centre d’ensenyament superior Universitat de Bordeus, fundada el 1441 És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional Entre els monuments hi ha les restes de l’amfiteatre…
Gènova
Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza de Ferrari…
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies…
Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…