Resultats de la cerca

Fou fundat el 1881, amb l’objectiu de fomentar l’ensenyament i la instrucció de la classe obrera, que completava amb l’exercici de la gimnàstica i altres activitats físiques com l’excursionisme Prengué el relleu de l’Ateneu Català de la Classe Obrera, clausurat el 1874 Dirigit per Manuel Bochons i Josep Pàmies, abandonà els postulats més radicals del moviment obrer i es decantà vers la reforma social mitjançant l’acció cultural i educativa a través de l’oci, l’esport, la difusió científica i altres aspectes culturals Tancà el 1965

Fundat el 1933, els seus principals esports són la natació i el waterpolo L’any 1955 construí la piscina coberta, i el 1971, la descoberta, de 50 m L’equip sènior de waterpolo participà en lligues d’àmbit estatal, així com l’equip femení, que jugà a primera divisió L’equip de natació també ha participat en campionats estatals Per les seves files han passat esportistes de relleu, com Jordi Carrasco, o els campions olímpics Carles Sanz, Jordi Payà i Manel Estiarte Disposa d’equips en categories inferiors i escola esportiva que fomenta, sobretot, la natació i el waterpolo També…

Fundat el 1942 per Armand Blume , fou un dels gimnasos més destacats de l’Estat espanyol Estava situat al carrer de Pàdua El 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Al final dels anys quaranta començà a despuntar i entre la dècada de 1950 i 1970 es convertí en un dels més potents de Barcelona Guanyà diversos Campionats d’Espanya per equips tant en categoria masculina com femenina En l’àmbit individual, destacà especialment la figura de Joaquim Blume , fill del fundador, que es proclamà campió d’Espanya deu anys consecutius 1949-58 i guanyà un Campionat d’…

El seu objectiu era el control de l’àmbit esportiu i es trobava sota els auspicis de la Falange i la Secretaría General del Movimiento Inicialment s’anomenà Delegación Nacional de Deportes, fins el 1956, que canvià el nom S’organitzà en tres tipus d’organismes esportius diferents federacions nacionals, esports del Movimiento i esports militars , cadascun dels quals mantenia la seva independència Pel que fa a les federacions, la institució les supervisava i aquestes, al seu torn, controlaven els dirigents dels clubs i les entitats esportives A banda de l’esport federat, també s’impulsà un…

Pyeongchang és pròpiament un districte de la província nord-oriental de Gangwon D’una extensió d’uns 1500 km 2 i poc més de 40000 h, és ocupada en gran part per la serralada de Taebaek, que recorre la península de Corea de N a S Després de perdre en la competició per hostatjar els Jocs Olímpics d’hivern del 2010 i el 2014 davant de Vancouver Canadà i Sotxi Rússia, respectivament, la candidatura de Pyeongchang fou escollida en la reunió del Comitè Olímpic Internacional COI celebrada a Durban el juliol del 2011, en la qual derrotà la de Munic Alemanya Aquests Jocs estigueren marcats pel veto a…

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

Fou fundat el 26 d’abril de 1922 arran de la fusió dels clubs del barri, dos de futbol, el Futbol Club Internacional i el Centre d’Esports de Sants, i dos de ciclisme, el Club Ciclisme de Sants i el Velo Esport de Sants El 22 de maig d’aquell any disputà el seu primer partit de futbol al camp del carrer de Galileu El primer president fou Josep Roig Chovar i un any després de la seva creació tenia 5000 socis Participà en el Campionat de Catalunya de futbol de primera categoria agafant el relleu de l’històric FC Internacional, on havia jugat Samitier Al maig del 1925 es convertí en…

En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard Mandell, que va proposar una…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…