Resultats de la cerca

Mestra de professió, el 1944 fundà a Trento el moviment catòlic dels Focolars, sota la seva direcció, el qual posava èmfasi en la iniciativa dels seglars, l’apropament de la litúrgia als fidels, el paper central dels evangelis en la fe cristiana i la unió de la humanitat a través del missatge de la pau i l’amor, aspectes que anticipaven les innovacions del Concili Vaticà II Estès a finals dels anys quaranta a tota Itàlia i a Europa des dels anys cinquanta, el moviment establí la seu a Roma el 1948 i el 1960 rebé l’aprovació papal Amb una importància creixent en la societat italiana, des de la…

Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors

Militar al servei de Castella fins el 1574, intentà d’entrar a l’orde caputxí 1575, 1579, però li ho impedia una nafra inguarible a la cama El 1584, ordenat ja de sacerdot i guiat per Felip Neri, agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l’apostolat i a l’assistència dels malalts Fou canonitzat el 1746 i declarat patró del personal auxiliar hospitalari És venerat als Països Catalans amb el nom de Camil de Lellis La seva festa se celebra el 18 de juliol

Cardenal i legat en diversos països 1155-78, arribà a canceller de Roma, on imposà un cursus especial d’escriptura dit stilus gregorianus Morí 57 dies després d’haver estat elegit papa

Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho…

Autor de Relazioni in tempo delle nunziature 1629, Della guerra di Fiandra 1632-39 i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio 1863-70, de gran interès històric

Monjo cistercenc, fou creat cardenal per Gregori VII Intervingué en la lluita de les Investidures amb sort diversa a Anglaterra i a Alemanya Concedí butlla de croada als pisans per a la conquesta de les Balears 1113 Ramon Berenguer III n'encapçalà l’expedició, que conquerí Eivissa i Mallorca Concedí també butlla de croada al comte català per l’ocupació de Tortosa i Tarragona 1116, on posà com a bisbe Oleguer, que ho era ja de Barcelona El privilegi atorgat el 2 de maig de 1100 formula per primera vegada la idea que el bisbat de Roda era simple translació de la seu visigòtica de Lleida, i en…

Promogué el desenvolupament dels estudis històrics sicilians Ocupà diversos càrrecs al Vaticà, entre els quals el de prefecte de la Biblioteca Vaticana Entre les seves obres destaquen De rebus Regni Siciliae 1882 i Gli archivi e le biblioteche di Spagna in rapporto alla storia d’Italia in generale e di Sicilia in particolare 1884

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Monjo de Montecassino, en fou abat i treballà per la seva restauració material i l’esplendor espiritual Creat cardenal, durant el pontificat de Gregori VII actuà de mitjancer entre el papa i els normands Fou successor de Gregori en la seu de Roma, i en continuà l’obra reformadora, que no pogué dur a terme, atesa la brevetat del seu pontificat