Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
dominicà | dominicana
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
penitència
Cristianisme
Pràctica religiosa encaminada a desfer la situació en què es troba un individu o una col·lectivitat com a conseqüència d’un pecat ablució expiació mortificació
.
En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg dels segles…
canonge regular agustí
Cristianisme
Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma dels canonge
, en temps de la reforma gregoriana, que rebé el seu estatut canònic de mans del papa Urbà II (1088-99), i que recollia les experiències dels canonges de sant Ruf d’Avinyó, fundats el 1039.
Les principals congregacions en el temps medieval foren la del Santíssim Salvador del Laterà canonges lateranesos que el 1299 es convertiren en canonges seculars la de Sant Ruf d’Avinyó , que tingué un fort influx a Catalunya sant Oleguer en fou abat abans d’íesser bisbe de Barcelona la del Sant Sepulcre , fundada el 1114 i que el 1489 s’uní als hospitalers de Sant Joan la de Sant Víctor 1110, prop de París, bressol de l’escola teològica i mística victoriana la dels gilbertins d’Anglaterra 1189 la de Sant Maurici d’Agaune , a Suïssa 1124 la de Sant Bernat de Menton , als Alps 1081, famosa per…
veracreu
Cristianisme
Relíquia de la creu en què morí Crist, consistent normalment en dues estelles formant creu, muntada dins un reliquiari, al centre d’una creu d’argent o d’altres metalls.
De Jerusalem, on l’Església tenia consciència de posseir la creu de Crist, la devoció a aquest instrument de la passió s’escampà arreu del món cristià, ja d’ençà del segle IV, gràcies als pelegrins que acudien a la ciutat santa Ciril de Jerusalem i Egèria en donen testimoni Roma, on fou bastida també una basílica en honor de la santa creu l’actual Santa Croce in Gerusalemme, una de les set principals basíliques romanes i que es creia possessora d’un tros important de la creu de Crist, fou el principal centre difusor de relíquies de la veracreu a Occident És famosa la veracreu o important…
Pau Duran i Gibergas
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf.
Biografia De petit es traslladà amb la seva família a Igualada, d’on era nascuda la seva mare Anà al collegi dels escolapis Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Cursà la filosofia i la teologia amb la pedagogia a les cases centrals d’Iratxe i de Terrassa Exercí el magisteri al collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, primerament a primària i després amb els alumnes de comerç Era un notable callígraf i molt hàbil en les manualitats els alumnes hi feien bons progressos En les exposicions de treballs de finals de curs a l’escola sempre…
Vicenç Aloy i Bardella
© Escola Pia
Meteorologia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, meteoròleg.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 19 d’agost de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa Fou ordenat sacerdot el desembre del 1911 Exercí el magisteri de les primeres lletres a Moià 1911-14 i després a Igualada, Castellar del Vallès i Puigcerdà A Moià s’encarregà del naixent observatori meteorològic que havia iniciat el pare Josep M Jaume Adquirí un conjunt d’aparells, com baròmetre, termòmetre de mínimes, psicròmetre, evaporímetre i pluviòmetre Començà a anotar els núvols que hi havia i el grau…
Francesc Torralba i Roselló
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1992 i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya 1997, és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull , on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell des del 2004 i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya Presideix també el comitè d’ètica assistencial de la…
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…
Eulàlia
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…