Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
abstinent
Cristianisme
Designació que rebien a l’Església primitiva els homes i les dones que s’abstenien del matrimoni i de qualsevol relació sexual com a mitjà de perfeccionament religiós; aquesta forma de vida es troba recomanada al Nou Testament.
Tot i viure en família dins la societat, eren pràcticament religiosos abans que aquests s’organitzessin en grups i congregacions També tingueren abstinents algunes sectes més o menys relacionades amb el cristianisme, com els encratites, els maniqueus i posteriorment els càtars i els albigesos, que menyspreaven les realitats del cos i negaven la licitud del matrimoni
relíquia
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc, i que hom venera.
Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats en diversos…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la comunitat la…
comunió
Cristianisme
Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells que en són membres.
El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…
casulla
Cristianisme
Vestidura en forma de campana o d’escapulari amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap i que penja fins a mitja cama, que el sacerdot es posa a sobre de tot per celebrar la missa.
Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra
ecumenisme
Cristianisme
Acció desplegada als diversos nivells per gairebé totes les denominacions cristianes amb el desig de restablir la unitat, fins i tot visible, que Crist volia per a la seva Església, dividida primer per l’anomenat Cisma d’Orient, i posteriorment per la Reforma.
El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els…
bisbe
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…
sacrifici
© X. Pintanel
Religió
Bíblia
Cristianisme
Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat, com a resposta a la seva manifestació prèvia.
Part integrant del culte, és més que la simple ofrena i comporta la destrucció sia en forma s’àpat, de cremació, de libació, etc d’una víctima Hom n’ha reduït sovint el sentit a la fórmula mercantil do, ut des Amb tot, convé de tenir present, com ho posà en relleu G van der Leeuw, que el concepte de donació, religiosament entès, significa posar-se en relació, és a dir, adquirir una participació en una segona persona mitjançant un objecte que està lligat amb la pròpia vida En aquest sentit, hom pot afirmar que el sacrifici, d’acord amb la seva intenció més profunda, no és un afer mercantil de…
Bonaventura Rigola i Rigola
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i pedagog.
Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…