Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Antoni Aymemí i Ferré
Cristianisme
Missioner claretià a la Guinea Espanyola.
Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú 1926 Estudià els costums i la llengua dels bubis És autor de Los bubis , d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua
Antoni Griera i Gaja
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i filòleg.
Estudià al seminari de Vic i a les universitats de Halle i Zuric Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana i membre adjunt de la Secció Filològica del 1921 al 1928 Hi emprengué la publicació de l' Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i l’arreplega de materials dialectals, que després aprofità per al seu Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya 1935-47 El 1932 trencà les relacions amb l’…
Antoni Batlle i Mestre
Educació
Esport general
Cristianisme
Pedagog i dirigent escolta.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…
,
Antoni Cardona i Grau
Cristianisme
Franciscà observant.
Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular i a Terra Santa 1878, d’on fou procurador general Anà també a Xipre i a Turquia Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut
Antoni Estruch i Simó
Cristianisme
Pastor episcopalià.
Acabada la seva formació eclesiàstica a Madrid, fou ordenat diaca 1895 i prevere 1897 Exercí a Monistrol 1897-1903 Fundà una parròquia i una escola per a infants, a Sabadell 1903 i hi bastí un temple 1923 Reorganitzà la congregació de Barcelona i tingué cura de la que hi havia a Terrassa Acabada la guerra civil, el governador civil de Barcelona procurà d’exiliar-lo, però l’alcalde Marcet el protegí i l’ajudà Fou vicepresident en funcions de president del sínode de la seva confessió i president de la Unión Española de Esfuerzo Cristiano Escriví en català i en castellà
Antoni Ramon i Arrufat
Cristianisme
Eclesiàstic, monjo benedictí.
Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari 1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana i La Paraula Cristiana És autor…
Antoni Forcades i Ferraté
Cristianisme
Eclesiàstic.
L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de San Martín de Guadalajara…
Antoni Llorens i Solé
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, canonge de Solsona, historiador i conservador del Museu Diocesà.
Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta 1951 i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona 1966 i d’altres articles i treballs
Antoni Estalella i Sivilla
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Barcelona 1881, el 1894 esdevingué bisbe de Terol, on promogué i finançà diverses institucions benèfiques Publicà un Manual novísimo de piedad i traduí al castellà el Kempis
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina