Resultats de la cerca

Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch   L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer retrobar l’…

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians

Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…

Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…

Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família

Dominicà, entrà en contacte amb Martí Luter, i després amb Ulrich Zwingli intentà de conciliar ambdues doctrines presentant a Augsburg la Confessió Tetrapolitana Cridat per Cranmer, anà a Cambridge, on es dedicà a l’ensenyament

Monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, fou nomenat bisbe de Sogorb 1500-30 Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d’Alexandre VI Les discussions amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, foren causa que residís habitualment a València, on, durant les Germanies, tingué una actuació més aviat marginal Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí

Fou vicari de Prada de Conflent i, el 1919, de la catedral de Perpinyà Publicà treballs sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i la catedral d’Elna, un llibre sobre sant Galderic i un estudi sobre La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor del recull de poemes  Lliris, roses i violes, collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima  1914, de ressonàncies verdaguerianes, La Niçaga del Pelós 1920 i  El Romanceret del Pessebre  1932, entre d’altres Publicà articles a la Revue catalane i a la Revue historique el littéraire du diocèse de Perpignan

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a…

Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança 1414-17 Poc després formà part d’una legació a Bohèmia 1420, presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia 1421, al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V 1422, davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la…