Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
caràcter sacramental
Cristianisme
Efecte que produeixen els sagraments del bateig, la confirmació i l’orde, definit pel Concili de Trento com un senyal espiritual i inesborrable que s’imprimeix en l’ànima i que no permet de repetir-los en la mateixa persona.
canonització
Cristianisme
Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic (de caràcter universal i preceptiu, amb una commemoració anual) i l’inscriu en el cànon dels sants.
En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del segle IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del segle X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La…
Marc Antoni Casanate
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate, escriptor, religiós carmelità.
És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità
fe fiducial
Cristianisme
Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica (justificació) equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.
L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença notitia , assentiment lliure assensus i confiança fiducia , subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic veritats revelades de la fe eclesial, propi del catolicisme fe
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses
sobornost’
Cristianisme
Concepte que la teologia ortodoxa (Ortodòxia) té de la catolicitat de l’Església i que n’especifica el caràcter col·legial i litúrgic de comunitat de fe i el caràcter d’unanimitat en la formulació de la fe o infal·libilitat
.
Els teòlegs russos, a partir de l'eslavofilisme, hi han vist el correctiu tant de l’autoritarisme papal com de l’individualisme protestant
etiologia
Filosofia
Cristianisme
Atribució, de caràcter antropomòrfic, d’un fonament o una causa a un fet o a una realitat concrets.
Tot i que llur diferenciació no és pas sempre clara, cal distingir entre etiologia mitològica i etiologia històrica La primera fa referència a un esdeveniment pretèrit com a representació metafòrica per a donar expressivitat al significat d’una situació o d’un fet presents la narració bíblica de Caín i Abel i el mite platònic de la caverna són etiologies mitològiques de la diferenciació entre pobles nòmades i sedentaris i de la condició del coneixement humà, respectivament Més enllà de la seva configuració imaginativa, l’etiologia pot voler expressar una causa històrica d’una…
apocrisiari
Cristianisme
En les esglésies orientals, legat o representant diplomàtic dels patriarcats prop d’altres patriarcats, corts imperials o organismes i personatges corresponents.
Primitivament eren enviats per a missions específiques, però al segle IX adquiriren el caràcter de legats permanents
mariscal del conclave
Cristianisme
Dignitari laic de la cort pontifícia que té a càrrec seu la custòdia del conclave.
Al s XIII aquest càrrec fou concedit amb caràcter hereditari als Savelli, i el 1712 passà als Chigi