Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Himeri
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona.
Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona
Lluís Maria Martínez i Sistach

Lluís Maria Martínez i Sistach
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l’Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d’Acció Catòlica Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense 1977, vicari general de l’arxidiòcesi de Barcelona 1979, bisbe auxiliar 1989 i bisbe de Tortosa 1991, el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona L’any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta…
Jaume Traserra i Cunillera

Jaume Traserra i Cunillera
© Bisbat de Solsona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol catedralici entre…
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a…
Salvador Giménez i Valls

Salvador Giménez i Valls
© Conferència Episcopal
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat en història per la Universitat de València, cursà estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València entre el 1960 i el 1973, any que fou ordenat sacerdot a València Fou successivament rector de la parròquia de Santiago Apòstol d’Alboraig 1973-77, director del Collegi Diocesà Claret a Xàtiva 1977-80, rector del Seminari Menor de Montcada 1980-82, cap d’estudis de l’Escola Universitària de Magisteri Edetania 1982-89, rector de la parròquia de Sant Maur i Sant Francesc a Alcoi 1989-96 i titular de l’arxiprestat Verge dels Lliris i Sant Jordi…
professió
Cristianisme
Dret canònic
Acte juridicoreligiós pel qual un cristià abraça públicament i de manera estable la vida religiosa comprometent-se a complir els vots propis d’un institut.
Si el compromís és per tota la vida, la professió pot ésser perpètua en els ordes és anomenada solemne i constitueix un veritable pacte entre l’institut i l’individu, o simple , quan l’institut es reserva el dret d’acomiadament Aquesta, encara, pot ésser només temporal anomenada equivocadament simple constitueix una segona prova, després de la qual el religiós pot emetre els vots perpetus o pot tornar a l’estat secular La renovació actual de la vida religiosa porta a substituir-la per una simple promesa
donat | donada
Cristianisme
Persona que està al servei d’un monestir, d’un convent, d’un santuari, per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per a ells, etc.
Jesús
Escena de l’entrada de Jesús a Jerusalem, en un fragment del frontal d’Espinelves
© Fototeca.cat
Cristianisme
Personalitat central del cristianisme, de la qual derivà la fundació de l’Església, en considerar Jesús com a Messies.
Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…
sínode diocesà
Cristianisme
Reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual, donar vigor a les lleis eclesiàstiques o restituir-l’hi, extirpar els abusos, promoure la vida cristiana, fomentar el culte diví i la pràctica religiosa.
Derivat de l’antic presbiteri, el concili de Trento n’obligà la celebració anual, bé que el Codi del Dret Canònic 1917 l’espaià cada deu anys el del 1983 no en fixa cap periodicitat i preveu que hi participin laics Però des de després del concili II del Vaticà, tendeix a ésser substituït per noves institucions més àgils, com el consell pastoral i el consell presbiteral A la Tarraconense el concili d’Osca del 598 manà la reunió d’un sínode anual, al qual havien de participar els preveres i els abats dels monestirs de la diòcesi El concili XVI de Toledo 696 manà la reunió de sínodes a cada…