Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
caldeu | caldea
Cristianisme
Dit de l’Església cristiana siríaca oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida, dita també assíria o encara nestoriana.
El terme, però, és aplicat més concretament a les comunitats d’aquesta Església que s’uniren a Roma a partir del segle XVI i que són agrupades, des del 1830, sota el patriarcat de Babilònia dels Caldeus
sedevacantisme
Cristianisme
Corrent tradicionalista, dins el catolicisme, que sosté que, després de la mort de Pius XII (1958), la Seu de Pere és vacant i que els successius papes són heretges i, doncs, són il·legítims i usurpadors.
Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante 'havent-hi seu vacant'
Pseudoclementines
Cristianisme
Terme convencional per a designar alguns dels molts escrits apòcrifs que circulaven en la primitiva Església amb el nom de Climent de Roma, concretament les Homilies, els Reconeixements i els dos Epítoms, escrits que hom sol datar del segle III.
Els problemes literaris i teològics són encara debatuts De tendència judeognòstica gnosticisme , presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès Hom hi veu també influències arianes Contenen altres elements ascètics Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia Rebutja el celibat marca jueva L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…
mariologia
Cristianisme
Conjunt d’estudis dedicats a Maria .
Bé que com a branca independent de la teologia no aparegué sinó a partir de l’època posttridentina, la mariologia, com a intent d’aprofundir el misteri marià, es troba ja als inicis de la tradició cristiana, en els símbols trinitaris i en els dos grans concilis cristològics d’Efes 431 i de Calcedònia 451 el tema mariològic hi és subordinat al de l’encarnació del Fill, “concebut per obra de l’Esperit Sant, nascut de Maria, verge”, la qual és proclamada “Mare de Déu” Theotokos en el context del dogma de les dues natures en el Crist Del segle V al XVI l’interès es concentrà cada vegada més en…
Ferran Martí i Camps
Literatura catalana
Cristianisme
Arqueologia
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions periòdiques de l’illa, com ara la Revista de Menorca i el diari Menorca Maó, el setmanari El Iris Ciutadella, la revista…
, ,
salvació
Filosofia
Religió
Cristianisme
Estat (conegut generalment com a ofert a l’home, bé que també com a assolible per aquest mateix) en què l’ésser humà —com a individu personal o com a col·lectivitat— ateny la seva plena identitat, alliberat del mal i molt sovint de la mateixa mort i com a transformat —en el món, més enllà d’aquest o juntament amb ell— en la seva pròpia realitat, d’una manera definitiva, sia actualment i de fet o en esperança.
La història comparada de les religions palesa la impossibilitat d’una definició unívoca i rígida de la idea de salvació Així, hom pot distingir, d’una banda, entre les religions anomenades cosmològiques en què és accentuat el caràcter naturalisticobiològic —fertilitat de la terra i del gènere humà, salut, felicitat sexual, etc — del contingut de la salvació, només indirectament o remotament vinculada al fet moral, les religions dites urbanes en què la moral —com a defensa de la societat— és fonament decisiu de la salvació, entesa com a ordre i prosperitat socials la garantia dels quals és el…
Pius Sarri i Obradors

Pius Sarri i Obradors
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Assistí a les classes del collegi escolapi de la seva vila natal Ingressà a l’Escola Pia el 16 de setembre de 1894 començant el noviciat i professà el 20 d’agost de 1896 Cursà la carrera eclesiàstica a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1902 Ensenyà en els collegis de Balaguer 1901-05, Tàrrega 1905-07, Vilanova i la Geltrú 1907-09 i l’agost del 1909, després de la Setmana Tràgica , fou enviat a Cuba residí a Guanabacoa, San Rafael de l’Havana i Cárdenas El 1915 tornà a Catalunya i fou destinat al collegi de Nostra…
Casimir Martí i Martí

Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
Benet XVI

Benet XVI
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal alemany Joseph Ratzinger en ésser nomenat papa el 19 d’abril de l’any 2005.
Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista Concilium ,…