Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Bernat Peregrí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1288-1300) de l’orde dels menors.
Ambaixador del rei Jaume I davant el papa, fou elegit bisbe per la major part del capítol barceloní 1285 contradit, no fou confirmat, però, fins el 1288 pel menoret Nicolau IV, que coneixia personalment Barcelona Prosseguí la tasca de renovació moral, religiosa i litúrgica del clergat i del poble, empresa quaranta anys abans, prenent per base les reunions sinodals, principalment la constitutiva del 1291, la participació en els concilis provincials del 1291 i del 1293, la devoció als sants locals Maria de Cervelló o del Socors, Eulàlia, Oleguer i Sever, i la collaboració dels…
Ramon Paner
Cristianisme
Eclesiàstic, ermità i missioner llec.
Nombrosos detalls de la seva vida no es coneixen, si bé Bartolomé de Las Casas l’esmenta en els seus escrits com a frare català Sembla que fou ermità i jerònim es defineix com a “pobre ermità de l’orde de Sant Jeroni”, i molt probablement de Montserrat, ja que el 1493, en el segon viatge de Colom, anà, també, amb ell el frare Bernat Boïl , que aleshores era superior dels ermitans d’aquest monestir, a les Índies Tota la seva experiència americana es limità a l’illa Hispaniola, on arribà el 1493 Hi restà almenys uns cinc anys, però després es tornà a perdre la pista de Pané Aprengué la llengua…
Silvestre II
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Gerbert d’Orlhac en esdevenir papa (999-1003).
Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls…
Pere de Cardona
Història
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1472-1515), canceller (1479-1530), president de la generalitat (1482-85), arquebisbe de Tarragona (1515-30) i lloctinent general del Principat de Catalunya (1521-23).
Fill illegítim del comte Joan Ramon Folc III de Cardona, secundà, durant la postguerra, les accions d’aquest, fetes en nom del rei, contra el comte de Pallars Hug Roger III, i participà en la defensa contra les incursions franceses al Rosselló El 1472 succeí el seu besoncle, el cardenal Jaume de Cardona i de Gandia, al bisbat d’Urgell i com a abat i administrador de l’abadia de Solsona 1473-1515 Fou també abat de Lavaix i de Bages Residí, tanmateix, habitualment a Barcelona a causa dels seus càrrecs polítics, des d’on participà, al costat del seu pare i del seu germà, Joan Ramon Folc IV, en…
Albert Magne

Albert Magne, segons un fresc de Tommaso da Modena (1352), a la sala capitular de l’antic convent de Sant Nicolau (Treviso)
©
Filosofia
Cristianisme
Savi i filòsof alemany.
Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…
evangelis apòcrifs
Cristianisme
Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l’Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament.
Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…
Pere Puiggarí
Història
Gramàtica
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cristianisme
Erudit, historiador, gramàtic i poeta.
Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…
, ,
pecat
Religió
Cristianisme
Acció i efecte de pecar.
El concepte de pecat expressa una experiència humana radical, comuna a tots els homes l’experiència del mal moral, un aspecte de l’experiència general del mal, que no és sinó la dimensió negativa de la mateixa experiència que l’home té d’ell mateix com a limitat i mortal negativitat òntica i també com a mal realitzador de la seva llibertat, és a dir, com a dolent negativitat moral Cada filosofia, cada religió, són intents d’aproximació a aquesta realitat simple i inassolible, que és l’home Per això el mal moral humà també ha estat objecte de múltiples explicacions, segons les diverses…
Bonaventura Rigola i Rigola

Bonaventura Rigola i Rigola
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i pedagog.
Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…
Melcior Miralles
Cronologia
Història
Historiografia
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…
, ,