Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Rodrigo Ronquillo
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Batlle de Zamora, en esclatar la revolta dels comuneros es decantà pels reialistes, i fou derrotat a Segòvia per Bravo, Padilla i Zapata Ordenà d’incendiar la ciutat de Medina del Campo 1520, i això comportà la seva destitució Restaurat en els seus càrrecs per Carles I, actuà de jutge en el procés del bisbe Acuña, el qual féu executar 1526
Gaspar de Borja i de Velasco

Gaspar de Borja i de Velasco
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal (1611).
Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia Fou ardiaca de Conca i de Toledo Creat cardenal, fou ambaixador ordinari de Felip III i de Felip IV de Castella prop de la Santa Seu, i virrei de Nàpols 1620 Nomenat arquebisbe de Sevilla 1632-45, passà a la presidència dels consells d’Aragó 1637 i d’Itàlia Tot i que havia estat partidari de la força per a reprimir els disturbis de Catalunya, després de la mort violenta, a Barcelona, del comte de Santa Coloma 1640, es decantà per la política d’apaivagament i pel respecte a les constitucions l’agreujament de la situació, tanmateix, el féu…
Giovanni Battista Savelli
Cristianisme
Cardenal i bisbe de Mallorca.
El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara filonapolità el…
Luis Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX Fou virrei de Sicília 1677-78, i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella Influí poderosament dobre el rei li féu canviar de confessor i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona Quan aquest morí, es decantà pels Borbó Mort Carles II 1700, ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya 1701, tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet que hi provocà…
Josep Miralles i Sbert

Josep Miralles, bisbe de Barcelona, camina entre altres clergues amb motiu d'un acte públic, a la plaça de Constitució, a Barcelona (1926-29)
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…
Jacques Bénigne Bossuet
Retòrica
Literatura francesa
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor i orador francès.
Bisbe de Condom, Gascunya 1669-71 i de Meaux 1681-1704, s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV 1670-78, i fou membre de l’Académie Française 1671 Intervingué enfront del quietisme de Fénelon Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme Entre les seves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique 1671, Discours sur l’histoire universelle 1681 i Histoire des variations des Églises protestantes 1688 El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même 1670 Fou el teòric de la monarquia absoluta…
Dalmau de Mur i de Cervelló
Història
Cristianisme
Política
Prelat, promotor de les arts i polític.
Germà d’Acard Fou rector de Valls i canonge de Girona almenys des del 1399 Durant l’interregne es decantà per la candidatura de Jaume d’Urgell Nomenat bisbe de Girona 1415-19, decidí la construcció de la volta única de la catedral, després d’escoltar el parer de dotze tècnics i de decidir-se contra el parer de la majoria encarregà l’obra a Guillem Bofill El 1418 anà a Roma com a ambaixador d’Alfons el Magnànim Promogut arquebisbe de Tarragona 1419-31, desplegà una gran activitat, tant en l’aspecte religiós com en el polític inaugurà l’altar major de la catedral i convocà un concili provincial…
Guillem d’Occam
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof anglès.
Franciscà, ensenyà a Oxford no aconseguí el grau de mestre perquè les seves doctrines foren jutjades perilloses Denunciat davant Joan XXII pels comentaris als llibres de les Sentències de Pere Llombard, fou citat a Avinyó 1324 Refugiat a la cort de Lluís de Baviera, a Munic, defensà la necessitat d’una pobresa evangèlica en l’Església, l’estructura de la qual havia d’ésser també democràtica, i negà el poder temporal del papa Compendium errorum Johannis Papae XXII 1334, Dialogus super dignitate papali regia 1338 i Tractatus de imperatorum et pontificum potestate ~1347 La seva teologia política…
Ramon Martí
Cristianisme
Teòleg.
Prengué l’hàbit dominicà al convent barceloní de Santa Caterina Enviat a estudiar a París, al famós convent de Saint-Jacques, fou deixeble de sant Albert i condeixeble de sant Tomàs d’Aquino De tornada a Barcelona, fou un dels vuit frares que el capítol de Toledo, seguint la proposta de Ramon de Penyafort, envià a Múrcia a estudiar l’àrab Posteriorment desplegà una gran activitat missionera a Tunis, on no fóra estrany que hagués coincidit amb Ramon Llull, i passà els darrers anys de la seva vida a Barcelona, lliurat a l’ensenyament de l’hebreu i a escriure Entre els seus deixebles sobresurt…
Joan Baptista Anyes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…
,