Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Muḥammad ‘Abduh
Islamisme
Cristianisme
Teòleg musulmà.
Professor a Al-Azhar 1877 i a l’escola normal Dār al-'Ulūm 1879, s’exilià 1882 a Beirut i a París, on retrobà Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī , que havia influït molt en l’evolució del seu pensament Havent tornat al Caire 1888, fou nomenat gran muftí d’Egipte 1889, càrrec que ocupà fins a la mort És considerat el fundador del moviment modernista de l’islam Concebé l’educació com a mitjà per a formar una consciència nacional basada en la religió Reformà el sistema d’ensenyament d’Al-Azhar introduint-hi assignatures profanes i preconitzant la restauració dels grans clàssics de la llengua i…
Teodor Abū Qurra
Literatura
Cristianisme
Monjo, bisbe i escriptor siríac.
Deixeble de Joan Damascè, polemitzà contra els dogmes de l’islam i contra la iconoclàstia Fou el primer escriptor cristià que usà l’àrab en matèria religiosa
Miquel Alcover i Sureda
Arqueologia
Historiografia
Cristianisme
Historiador i arqueòleg.
Germà d’ Antoni Maria Alcover , ingressà a la Companyia de Jesús Al llarg de la seva vida dugué a terme una gran activitat com a conferenciant i difusor de les seves troballes Entre aquestes destaquen l’aixecament dels plànols de l’església bizantina de Capdepera i diferents estudis sobre les coves prehistòriques mallorquines La seva tasca investigadora se centrà principalment en la dominació islàmica de les Illes Balears i, malgrat que els seus textos resten antiquats per a la visió crítica actual, tenen un indubtable valor a desgrat del canvi de sensibilitat i els avenços en els…
,
Teresa Losada Campo
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Activista social i arabista.
Franciscana Missionera de Maria resident a Sant Vicenç dels Horts, es doctorà en filologia semítica per la Universitat de Barcelona Especialitzada en la cultura àrab i en l’islam, amplià estudis a la Universitat de la Sorbona de París, on obtingué el certificat d’àrab literari Entre els anys 1970 i 1977 fou adjunta a la càtedra d’àrab i professora de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona Parallelament, des dels anys seixanta desenvolupà l’associació Bayt al-Thaqafa ‘Casa de la Cultura’, de la qual fou directora, consolidada a partir del 1974 Amb seu a Barcelona…
paulicià | pauliciana
Cristianisme
Membre d’una secta de l’imperi Bizantí que prengué el nom de sant Pau, o potser de Pau de Samòsata (s III).
Originària de Mananali, Àsia Menor, la primera comunitat s’establí a Armènia s VII Perseguits, alguns passaren a l’islam d’altres, refugiats a Bulgària, es confongueren amb els bogomils bogomilisme La doctrina, fonamentalment dualista, més gnòstica que maniquea, atribueix la creació al déu malvat Negaven també la realitat del cos de Crist docetisme i, com Marció, refusaven tot l’Antic Testament Exerciren influència en els càtars catarisme
copte | copta
Etnografia
Cristianisme
Nom que a l’alta edat mitjana es donà a la població d’Egipte i que és aplicat actualment als cristians egipcis.
Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l…
Rowan Williams

Rowan Williams
© Saint Paul's Cathedral
Cristianisme
Eclesiàstic gal·lès.
Graduat en teologia el 1971 al Christ’s College de Cambridge i doctorat el 1975 al Wadham College d’Oxford, s’ordenà sacerdot per l’Església d’Anglaterra el 1978 A Cambridge compaginà una carrera acadèmica amb tasques pastorals Bisbe de Monmouth 1991-99 i arquebisbe de Galles 1999-2002, l’any 2003 fou entronitzat arquebisbe de Canterbury en successió de George Carey Al llarg del seu ministeri mantingué una actitud conciliadora en les qüestions del sacerdoci femení i homosexual, intentant defugir posicions rígides i alhora evitar les divisions internes de l’Església d’Anglaterra Mantingué una…
Karen Armstrong

Karen Armstrong
© Fundación Princesa de Asturias
Literatura anglesa
Cristianisme
Història
Historiadora de les religions anglesa.
Crescuda en la fe catòlica, a disset anys ingressà a la congregació del Sant Infant Jesús Durant l’estada al convent estudià literatura anglesa pel St Anne’s College de la Universitat d’Oxford, bé que no obtingué el doctorat perquè la seva tesi fou declarada no avaluable El 1969 abandonà l’orde, al qual acusà públicament d’abusos físics i psicològics en la crònica d’aquests anys, Through the Narrow Gate 1982 Mestra en una escola per a noies fins aquest mateix any, posteriorment es dedicà a escriure guions per a televisió El 1984, un encàrrec per a un documental sobre Sant Pau la…
escatologia
Religió
Cristianisme
Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort.
Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’Israel per a la fi…