Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Samuel Ruiz García
Cristianisme
Eclesiàstic mexicà.
Era fill d’una família de pagesos pobres Ordenat sacerdot el 1949, fou bisbe de San Cristóbal de las Casas 1959-99, a Chiapas La seva defensa de la població indígena d’aquest estat el dugué a enfrontaments amb el govern mexicà, que l’acusà d'ésser l’instigador de la revolta zapatista 1994 L'any 2008 fou designat per l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional mediador amb el govern de Felipe Calderón Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Iberoamericana de Mèxic, l'Autònoma de Barcelona 1997 i l'Autònoma de Sinaloa 2001 El 2000 rebé el premi Simón Bolívar de la…
Luis Gonzaga Oronoz
Cristianisme
Frare mexicà de l’orde franciscà.
Exiliat a Barcelona per liberal, durant el Trienni Constitucional fou un dels caps del grup exaltat barceloní Presidí la Societat Patriòtica Barcelonesa de Bons Amics i fou detingut arran del complot republicà de Bessières juliol del 1821 Fou alliberat per manca de proves S'exclaustrà i procurà que també s’exclaustressin altres frares, fet que li valgué plets amb el bisbe de Barcelona i amb el governador de la Mitra
sedevacantisme
Cristianisme
Corrent tradicionalista, dins el catolicisme, que sosté que, després de la mort de Pius XII (1958), la Seu de Pere és vacant i que els successius papes són heretges i, doncs, són il·legítims i usurpadors.
Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante 'havent-hi seu vacant'
Joan Font
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià al seminari de Barcelona i, més tard, ingressà a la Companyia de Jesús, on completà els seus estudis L’any 1599 fou destinat a la Nova Espanya Mèxic, on s’incorporà a les missions del nord, a la Tarahumara, a l’actual estat mexicà de Chihuahua Es dedicà a l’evangelització dels indis i així aprengué les llengues tarahumara i tepehuana Resultat d’aquest aprenentatge són les seves obres Arte , una gramàtica nadiua indígena un Vocabulario i un Catecismo en llengua tepehuana Fundà, a partir d’un nucli de població dispers ja existent, el poble San Ignacio del Zape 1604…
Antoni Ripoll
Cristianisme
Missioner franciscà.
El 1799 ingressà al convent de Sant Francesc de Palma Onze anys després arribà al Colegio Apostólico de San Fernando Mèxic, on es preparaven els missioners Fou enviat a les missions de l’Alta Califòrnia San Diego 1812, Purísma Concepción 1812-15 i Santa Bárbara 1815-28 Dirigí la construcció de l’església de pedra de la missió, consagrada el 1820 El 1818, alarmat per la presència a la costa del pirata Bouchard, creà una força armada d’indígenes, la Compañía de Urbanos Realistas de Santa Bárbara El 1824 els indis fugiren de Santa Bárbara i es refugiaren a les muntanyes de la vall de San Joaquín…
Antoni Forcades i Ferraté
Cristianisme
Eclesiàstic.
L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de San Martín…
Marcial Maciel Degollado
Cristianisme
Sacerdot mexicà fundador de la congregació religiosa Legió de Crist i de l’associació seglar Regnum Christi.
Després de viure una infància marcada per la crisi social i religiosa a Mèxic i pel testimoni de nombrosos màrtirs cristians, l’any 1936 començà la seva formació sacerdotal, en un seminari clandestí a causa de l’hostilitat de la societat mexicana del moment vers l’Església catòlica A vint-i-un anys, fundà la congregació religiosa de la Legió de Crist i deu anys més tard, el 1951, el moviment apostòlic de seglars Regnum Christi L’any 1944 fou ordenat sacerdot Dos anys més tard es traslladà a Espanya Entre els seus escrits destaca el llibre La formación integral del sacerdote católico 1990 L’…
Antoni Margil i Ros
Cristianisme
Missioner franciscà.
Entrà a l’orde el 1673 Rebé el nom religiós d’Antoni Margil de Jesús Tot just després de ser ordenat, el 1682, anà a Nova Espanya Mèxic amb el grup de religiosos reclutats pel missioner Antoni Llinàs i arribà al Collegi Apostòlic de Missions de la Santa Cruz de Querétaro Molt caminador, fou conegut amb el sobrenom d' El Andariego En el seu treball de missions va recòrrer milers de kilòmetres a peu, predicant a nombrosos pobles de Mèxic, Centramèrica i Texas El 1684 emprengué la primera expedició de missions al Yucatán, i, més tard, a Guatemala, acompanyat pel missioner Melchor López Malalt,…
Juníper Serra

Retrat anònim, fet a Mèxic, de Juníper Serra
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és conegut Miquel Josep Serra i Ferrer, franciscà, fundador de les missions franciscanes de l’alta Califòrnia.
Estudia al convent de Sant Bernardí de Siena de Petra, a Mallorca Entrà a l’orde dels menors l’any 1730, al convent de Santa Maria dels Angels de Jesús a les rodalies de Palma, on professà el 1731 i canvià el nom de Miquel Josep pel de Ginebró, més conegut per Juníper Probablement el 1737 fou ordenat de sacerdot Del seu primer ensenyament filosòfic al convent de Sant Francesc, es conserva un recull, del 1744, de sermons inèdits, Compendium scoticum , en català dialectal, que restà inèdit Continuà els estudis de teologia, a la Universitat Lulliana, on es doctorà el 1742, i en regentà la…
jesuïta

Cases de jesuïtes als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola i aprovat com a tal per les butlles Reginae Militantis Ecclesiae de Pau III (1540) i Exposcit debitum de Juli III (1550).
El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…