Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la…
trisagi
Cristianisme
Himne en què és repetida tres vegades la paraula “sant” (ἄγιος).
N'hi ha dues menes un que és un text bíblic, conegut amb el nom de Sanctus , és cantat a la missa “Sant, sant, sant és el Senyor Déu de l’univers ” l’altre és una paràfrasi d’aquest “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal ” Aparegut al segle V, a Síria, aquest trisagi era referit a Crist, bé que la tradició bizantina l’aplicà a la Trinitat En sorgiren discussions, que originaren una producció literària molt abundant Conegut per totes les tradicions litúrgiques, als Països Catalans era recitat en moments de perill o de calamitats
Verb
Cristianisme
Nom amb què hom tradueix (a partir de la Vulgata) el Logos del quart evangeli, que designa la Paraula creadora encarnada en Jesucrist (paraula de Déu).
àngelus
Cristianisme
Oració que hom diu al matí, al migdia i al vespre en memòria de l’anunciació de l’àngel a Maria, que havia d’ésser Mare de Déu.
Pren el nom de la primera paraula llatina amb què comença Sembla que el costum de dir l’àngelus nasqué a Alemanya al s XIII, i no es generalitzà fins al s XVII A molts indrets és anunciat amb unes batallades
Divendres Sant
Cristianisme
Primer dia del tridu pasqual en què l’Església commemora la passió i la mort de Jesús.
La seva celebració, originària de Jerusalem des de temps molt antics, passà aviat a Roma i a tot l’Occident La litúrgia del dia, en el qual no se celebra l’eucaristia, consisteix en una celebració de la Paraula, referent a la Passió, i en la solemne adoració de la Creu
diumenge
Cristianisme
Festa setmanal principal entre els cristians.
La celebració té origen en la resurrecció de Crist i, ja a l’època apostòlica, era el dia de la reunió dels creients per celebrar la Paraula i per a la fracció del pa Com el seu nom originari indica, el dia del Senyor dies dominica fou afrontat amb els dies imperials del culte a l’emperador
Johannes Cocceius
Cristianisme
Nom amb què és conegut el teòleg protestant Johann Koch.
Conscient que el principi que només la Bíblia és paraula de Déu és desvirtuat quan la interpretació bíblica es fa exclusiva de l’autoritat eclesiàstica, es dedicà a l’estudi de l’Escriptura Els seus comentaris crítics, reunits en la Summa doctrinae de foedere et testamento Dei 1648, fan que sigui considerat com el primer representant significatiu d’una teologia sobre l’Aliança
ofertori
Cristianisme
En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina