Resultats de la cerca

El problema dels futuribles futuribilia centrà les discussions entre els partidaris de DBáñez dominicans i agustins i els de Lde Molina jesuïtes, entre els quals els suaristes es distingiren en alguns punts per una peculiar posició en relació amb els problemes de la preciència i de la premoció divines

Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència

Prior del monestir del Celio de Roma, fou enviat, el 597, com a missioner a Anglaterra, juntament amb 40 monjos, pel papa Gregori I Convertí al cristianisme el rei Etelbert de Kent Topà amb la forta hostilitat del clergat cèltic de Galles que, molt aferrat a les seves tradicions com la data de la Pasqua, la tonsura peculiar, etc, obstaculitzà l’obra d’Agustí El 601 fou consagrat bisbe de Canterbury La seva festa se celebra el 27 de maig

És practicat pels cristians pertanyents a aquest patriarcat que cal no confondre amb els patriarcats homònims melquita o maronita, estesos a Síria, l’Iraq, el Líban i la Turquia meridional, i pels cristians jacobites del Malabar Índia i els seus germans catòlics, que hom anomena malankars Empra la llengua siríaca, bé que, en la pràctica litúrgica, la utilització de l’àrab hi és molt abundant i, a l’Índia, el malaialam Cal remarcar, entre diverses característiques, l’abundor d’anàfores més de 70 per a la litúrgia eucarística, una oració peculiar, a l’ofici diví, anomenada sedro ,…

Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…

La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de…

Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…

Per l’origen pertany a la branca antioquina, però als elements procedents d’Antioquia se n'ajunten d’altres, propis de la regió de Capadòcia Heretà molts elements i estructures de l’antiga litúrgia de Jerusalem, però, alhora, les seves pròpies tradicions i usances acabaren dominant les altres El ritu bizantí actual és el resultat de la fusió dels elements constantinopolitans Typikón de la Gran Església, sigui catedralicis o monàstics, i dels elements palestinencs, procedents, sobretot, de la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem Typikón de Sant Saba És el més estès dels ritus cristians d’…

Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…