Resultats de la cerca

S'oposa a oració mental

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal…

És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra

Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat

Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera El 1835 fou designat rector de Castelltort Solsonès, però molt aviat s’incorporà a les forces carlines Fou vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga Tingué un paper destacat en la destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí del Principat i en el seu assassinat afirmà haver-lo acompanyat fins a Andorra i en publicà unes suposades declaracions de culpabilitat Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal

Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a…

Ardiaca de Benasc, capellà d’honor del rei, membre del tribunal de la Rota, canonge de San Isidro de Madrid Fou tingut com el veritable autor del decret regalista d’Urquijo 1799, que deixava a mans del rei l’elecció i la confirmació dels bisbes, i per aquesta causa, exiliat de Madrid, tornà a la seva canongia de Lleida El 1808, acusat de promoure una conspiració contra el general francès Duhesme, hagué de fugir de Barcelona Vocal per Lleida de la Junta Superior de Catalunya, fou elegit per aquesta diputat a les corts de Cadis Hi féu una proposta 1811 de reforma de legislació en…

Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de…

Estudià a Barcelona, Roma i Bossey Suïssa, i fou ordenat de sacerdot el 1959 Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic Ha collaborat en tota mena d’iniciatives d’acostament entre les esglésies cristianes Degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya 1985, havia estat ja degà de l’antiga secció de Sant Pacià 1979 i el 1972 fundà l’Institut de Teologia de Barcelona És delegat episcopal de pastoral universitària, membre del consell de redacció de…

Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…