Resultats de la cerca

Diari informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una posició lleugerament nacionalista Al gener del 2002 reaparegué la capçalera com una publicació setmanal lligada al diari Regió 7 de l’Anoia

El 2010 el Grup Zeta vengué el diari a Andorrana de Publicacions SAManté les característiques de la capçalera original

Fou creada el 1997 amb el nom d’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals ACPG amb la finalitat d’aplegar les publicacions periòdiques de difusió gratuïta de Catalunya i Andorra, escrites en qualsevol llengua, que incloguessin informació general o especialitzada, i que no tinguessin un contingut únicament comercial El 2008 hi incorporà també mitjans digitals d’informació periodística generalista, temàtica o territorial A mitjan 2015 hi eren associats més de 240 mitjans, aproximadament la meitat dels quals capçaleres de premsa gratuïta amb…

Aquest havia obtingut, el 1761, un privilegi per tal de publicar un diari similar al Diario Noticioso Curioso Erudito y Comercial, Público y Económico , que apareixia a Madrid des del 1758 popularment fou conegut pel Diari d’En Tarassona Reaparegut el 2 de juny de 1772 amb el títol de Diario Evangélico Histórico-Político , que canvià aviat pel de Diario Curioso Erudito Histórico Comercial, Civil y Económico , desaparegué definitivament el 30 de maig de 1773 Constava de quatre pàgines, i patí sempre una manca de mitjans econòmics

Netament nacionalista, defensà, fins al juliol del 1936, primerament la política de la Lliga, i després la d’Acció Catalana En una segona època, durant la guerra, fou òrgan del PSUC

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d’ El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte , i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…

Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència  com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’…

Juntament amb Francesc de Paula Vallet, Antoni Maria de Barcelona, Miquel d’Esplugues, Joan B Solervicens i altres, aconseguiren un moviment de solidaritat econòmica que permeté la creació d’impremta pròpia Posteriorment en foren també directors Jaume Ruiz i Manent i Fèlix Millet i Maristany, amb el suport de Josep M Ruiz i Hebrard Molt influït pel partit Unió Democràtica de Catalunya i per la Federació de Joves Cristians, en foren redactors i collaboradors destacats Joaquim Civera, Maurici Serrahima, Magí Valls, Lluís Jordà, Josep M Ràfols, Josep M Salvà, Narcís de…

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’…

Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència