Resultats de la cerca

Prengué part, des del 1808, en la guerra del Francès fet presoner, fou portat a França Tornà el 1814, però el 1817 fou empresonat per la inquisició, acusat de francmaçó Durant el Trienni Liberal propagà les doctrines liberals, a través del periòdic “El Constitucional” i de “Minerva Española”, que ell fundà Fou nomenat cònsol d’Espanya a la Florida Oriental 1823, però en ésser cridat pel nou govern, decidí l’expatriació Fundà a Rice-Cheek una escola politècnica i un seminari literari El 1832 fou nomenat secretari de la legació dels EUA davant de la cort de Bèlgica Gràcies a l’…

Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger Pere d’APenya i Marià Aguiló, entre altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n'hi traduí de lord Byron

Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig del 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d’Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català El seu principal redactor era Joan Farré

Continuació d’ El Federalista  octubre del 1868 - juliol del 1869, el nom fou canviat per a destacar la seva defensa del pacte de Tortosa maig del 1869 Fou el portaveu oficial dels republicans federals catalans i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya

S'incià professionalment el 1998 als diaris El País i El Periódico de Catalunya L'any 2000 fou enviat a l'Orient Mitjà per a documentar el conflicte palestinoisraelià per a l'Agència EFE El 2004 s'incorporà a l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya, i des del 2006 treballa com a freelance per a alguns dels diaris més importants del món, especialment el New York Times Ha realitzat reportatges fotogràfics en molts dels punts més conflictius del món, amb una especial dedicació a l'Orient Mitjà Palestina, el Líban, l'Iraq, el Sàhara Occidental, etc, bé que ha cobert també…

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…

Amb el pseudònim de Pedro Nimio collaborà a La Nación 1919, El Diluvio 1926, etc Fou autor de Zapirón y Tejoleta 1923, llibre d’aventures per a joves Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums 1940-54 sota el títol general d' El año artístico Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra

Membre del Partido Socialista Obrero Español, collaborà en la premsa socialista i fou director d' El Socialista 1932-37 Diputat 1931 i 1936, fou ministre de governació 1937-38 i secretari general del ministeri de defensa 1938 Exiliat a París, fou detingut pels nazis i conduït a Espanya, on fou afusellat Obres Pablo Iglesias 1926 i Historia de la guerra de España 1940, reeditada amb el títol de Guerra y vicisitudes de los españoles 1968

Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989