Resultats de la cerca

Columnista de Tele-estel , Tele-exprés i Serra d’Or els anys seixanta, i d’ El Correo Catalán i Mundo Diario i crític musical de la revista Fotogramas  els setanta, fundà i dirigí la revista Vibraciones 1974 Creà diversos programes de ràdio a la Cadena SER, Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio A la televisió es donà a conèixer com a guionista i presentador del programa Musical Express de Televisión Española  1980-83, des del qual difongué les tendències aleshores més actuals del pop  i el rock tant internacional com de l’Estat espanyol Posteriorment, a TV3  dirigí i presentà, entre d’…

Collaborador del Diari Català i de Lo Nunci , escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes 1877, De Nadal a Sant Esteve 1878, Ral per duro 1880, Les devanadores 1881, La nit de nuvis 1882, L’hortolana del Born 1883 i Quatre casats i un viudo 1885 També parodià diverses obres de Pitarra Cèrcol de bóta 1881, Lo bando de l’alcaldia 1882 i Baralla de pescateres 1887  La Gran Exposició 1888, poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’…

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà inèdita Historia…

Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres El 1891 entrà com a redactor a L’Avenç , i el 1892 passà a la redacció de La Vanguardia com a crític d’art Amb Rusiñol, defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del Modernisme català Lluità contra la pintura històrica i costumista, i defensà l’impressionisme, la introducció del prerafaelitisme, la pintura de Puvis de Chavannes, de Whistler, de Besnard, etc, i tot el que significava novetat formal i apropament a…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà El Recuerdo  1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa, Pau Bosch i altres Collaborà a El Manresano , El Mundo Ilustrado , La Ilustración Moderna , La Ilustración Española y Americana , Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’ Hispania El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelona , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del segle XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi…

Nascut en una família catalana resident a Veneçuela, emigrà a Barcelona a setze anys Les seves primeres escalades foren al massís del Garraf i a Montserrat Entre el 1989 i el 1991 obrí algunes de les rutes clàssiques de dificultat juntament amb Armand Ballart Posteriorment escalà amb Joan Casas i obrí diverses vies als Pirineus Realitzà també ascensions als Alps, entre les quals destaca la primera estatal al pic de Meije o l’obertura d’una ruta glacial a la cara nord del Fletschhorn El 1996 s’incorporà al Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME També es dedicà al periodisme de muntanya Fou editor…

Apareixia primer tres vegades la setmana fins el 10 de juny de 1834, després quatre fins el 30 de desembre de 1834 i finalment fou diari gener del 1835 Ramon López i Soler en fou el primer director, fins que a l’agost del 1835 emigrà a França en aquesta primera època cal destacar en l’aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d’una sèrie de composicions poètiques en català les famosíssimes Trobes de BC Aribau, i també Lo vot complert de PMata i Fontanet A partir de l’abril del 1835, Bergnes —que havia creat a la redacció un dels primers gabinets de lectura de Barcelona per…

Collaborador de  L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista  Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics,…