Resultats de la cerca

Dirigí el diari gironí La Lucha  1903-05 A partir del 1907 fou redactor de La Publicidad posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí Vell i Nou  i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Avanzada , El Liberal , Iberia  i Revista de l’Escola de Decoració Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats Exercí també com a crític d’art Fou secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i fou condecorat pel mariscal Joffre…

D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança…

Fundat per Miquel Duran i Tortajada , s’autoqualificava d’“autonomista i d’avisos i notícies”, i el primer número es publicà el 2 d’agost de 1910 Catalanista conservador i molt proper a la Lliga Regionalista , per suspensió governativa fou transformat 1919 en Diari de Sabadell i sa Comarca , amb nova numeració, però amb el mateix ideari Després de Manuel Duran, en foren directors Joan Arús Colomer de l’agost del 1916 al novembre del 1919 i Josep M Castellet i Pont fins l’octubre del 1924 Entre el 1924 i el 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren…

El 1909 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, es doctorà en dret el 1917, a Madrid, i el mateix any 1917 era admès com a acadèmic a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Exercí de notari a Barcelona i, des del 1920, fou catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Fundà amb Lluís Vila i d’Abadal  l’Agrupació Escolar Tradicionalista El 1909 era membre d'Acció Social Popular  Milità a la Lliga…

Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol S’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista Més…

Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…

Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…

Fill del polític  Manuel Duran i Bas Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…