Resultats de la cerca

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que…

Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i certàmens, com…

Presentada oficialment al Festival Internacional de Cinema de Donostia del 1993, té com a objectiu el reconeixement dels seus socis com a creadors audiovisuals i coautors de les obres en què treballen Alhora vol ser un lloc de trobada per als qui estan implicats en la imatge audiovisual L’associació, amb seus a Madrid i Barcelona, és membre i cofundadora de la Federació Europea d’Associacions de Directors de Fotografia IMAGO Entre les seves activitats destaquen les convocatòries dels premis anuals Prisma AEC al film amb millor fotografia de l’any i Prisma AEC d’honor, i del premi Carles Duran…

Entre els criteris que determinen una ètnia, hom pren sovint com a decisiu el de la llengua, bé que no sempre es reconeixen diferència ètnica i lingüística, ni identitat de llengua i d’ètnia També en són codeterminants elements com la consciència ètnica, les diferències religioses, culturals, polítiques i economicosocials i unes determinades contingències històriques Ètnies objectivament ben definides semblen mancades de consciència collectiva els baix-alemanys Sigui com vulgui, ètnia és una noció diferent de la de minoria i de regió ètnica

Inicialment era integrada per un grup de membres de la Penya 3 4 de fotografia, que també promogué altres entitats del sector, com la Federació Catalana de Cinema Amateur FCCA Entre els membres de la primera junta directiva hi havia també associats del FAD Santiago Marco president, Pere Ricart vicepresident, i Robert Mainou, Antoni Sarsanedas, JPlanells, Robert Senties, Àngel Ferran, Joan Vila, Oriol de Martí, Bartomeu Llongueras, Ramon Sarsanedas i Josep Sala Feu projeccions infantils i de films de realitzadors no professionals i sessions de cinema amb conferenciants com Robert Gerhard,…

Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de pintors a l’editorial que creà…

Vida Es formà al costat del seu pare ebenista i fou germà del dibuixant i escenògraf Francesc Soka , Acit o Jip 1900 - 1968 Treballà en diferents tallers i comeses a París 1914, Alemanya 1919, Itàlia, Madrid decàda del 1920 i el 1930 i Barcelona, fins que arribà a Cuba el 1936 un cop enllestits els decorats de Bohemios 1937, Francisco Elías A Mèxic muntà l’empresa Escenografía de Manuel Fontanals L’ofici l’aplicà en més de dos-cents cinquanta films com a decorador i a voltes com a dissenyador de vestuaris 1938-66 també feu molt teatre Escenògraf de prestigi, treballà al costat dels millors…

Vida Cursà estudis a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona i el 1927 es traslladà a París per perfeccionar-se en arts gràfiques A principi de la dècada del 1930 s’inicià en el cinema El rapte de Maria Rosa , 1930-31, curtmetratge argumental, i intervingué d’extra en films de René Clair també debutà en el teatre Com a publicista realitzà cartells i retrats d’artistes per a l’Òpera Còmica, el Moulin Rouge i el Théâtre de la Gaîté a Montparnasse Mort el seu pare, tornà a Girona, treballà de publicista, dissenyador gràfic, pintor i també en el món del cartellisme cinematogràfic A partir…

Fou creada el 4 de desembre de 1974 a Bagà Bergue-dà per setze cineastes amateurs com a secció del Patronat d’Extensió Cultural El primer president de la junta fou Miquel Gorgui i Miquel, afeccionat que ja havia participat en diferents concursos La primera activitat que dugué a terme fou la preparació del I Concurs Nacional de Cinema Amateur Bagà 75, que obtingué un gran èxit de participació i ressò mediàtic, amb 56 concursants El jurat estigué presidit pel cineasta amateur Enric Sabaté del CEC La següent edició, del 1976, s’obrí a la resta de l’Estat espanyol i els resultats…